dissabte, 13 de maig de 2017

Moby Dick

herman-melville

9780553898101
Aquella nit, durant la guàrdia mitjana, quan el vell –com solia fer adesiara– va pujar del balou on estava repenjat i va anar al seu forat de coberta, tot de sobte va avançar ferotgement el rostre i va ensumar l’aire marí com ho hauria fet un espavilat gos de vaixell en acostar-se a alguna illa bàrbara. Aleshores va declarar que hi devia haver alguna balena a prop. Ben aviat aquella olor peculiar, que a vegades se sent des d’una gran distància i que prové d’un catxalot viu, fou perceptible per a tota la guàrdia. Cap mariner no es va sorprendre quan, després d’inspeccionar el compàs i llavors el penell, i després d’assegurar-se tan exactament com fou possible de la provinença de l’olor, Ahab va ordenar ràpidament que fos alterat lleugerament el rumb del vaixell i que es disminuís el drap.
La prudència extremada que dictava aquells moviments fou justificada amb escreix en trencar el dia per l’espectacle d’una clapa allargassada de calma directament a proa del vaixell, suau com l’oli, i que semblava, per les arrugues d’aigua com pels plecs que la vorejaven, la marca d’aspecte metàl·lic polit d’algun embat ràpid del corrent a l’embocadura d’un torrent profund i veloç.
-Homes als tamborets! Tothom a coberta!
Retronant amb les puntes de tres aspes lligades a manera de maça damunt la coberta del castell de proa Daggoo va desvetllar els qui dormien amb tals retrunys de judici final que els homes sortiren com una exhalació per l’escotilla, amb la roba a les mans.
-Què veieu? –cridà Ahab girant la cara enlaire.
-No res, capità, no res! –fou el so que va baixar com a resposta.
-Gonetes i prerroquets a dalt i a baix i veles a totes bandes!
Amb tot el velam desplegat, ara Ahab va amollar el cable salvavides reservat per guindar-lo al masteler de sobregoneta. Pocs moments després ja l’hissaven quan, no havent arribat encara a dos terços del seu camí, i mentre ullava cap endavant entre el buit horitzontal entre la gàbia i la goneta, va llançar un esgarip de gavina en l’aire:
-Allí bufa! Allí bufa! Un gep com un cim nevat! És Moby Dick!

Herman Melville. Moby Dick. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Traduït per Maria Antònia Oliver

MobyDick_239Pyxurz

Existe un Melivelle público: el autor de Moby Dick, el creador de Bartleby, el fecundo narrador que escribió diez libros en once años. Pero hay otro Melville, íntimo e inconformista, que dedicó la mitad de su vida a escribir poesía: para él la poesía siempre representó un exilio del mundo literario, un último refugio. Muchas veces sus poemas son apenas una imagen, casi un haiku; otras, se extiende en reflexiones en las que el sujeto, “silencioso y solitario como la tierra”, busca una reconciliación con el mundo. Esta antología -la primera en castellano-, que incluye 59 poemas en edición bilingüe, una extensa y detallada cronología y poemas de Robert Buchanan, Hart Crane y W. H. Auden inspirados en la figura de Herman Melville, ofrece a los lectores de habla hispana un autor completamente nuevo, descubriendo en la contracara de un clásico a un singular poeta norteamericano del siglo XIX.

Un epitafio
Cuando las noticias dominicales sobre el frente
hicieron palidecer al párroco y al pueblo,
y se prodigaron bendiciones,
y las campanas enmudecieron en la torre,
la viuda del Soldado (pasando un agradable verano,
a la sombra de hayas ondulantes)
sintió hondo en el corazón su fe satisfecha
y el párroco y el pueblo tomaron prestada esa alegría.
Fuentes solitarias
Aunque veloz vuele la gloriosa fábula de la juventud,
no mires al mundo con ojos mundanos,
ni cambies con el clima de los tiempos.
Evita la llegada de la sorpresa:
quédate donde la Posteridad se quedará;
quédate donde los Antiguos antes se quedaron,
y sumergiendo tu mano en solitarias fuentes
bebe del saber que nunca cambia:
sabio una vez, y sabio para siempre.
Arquitectura griega
Ni magnitud, ni fastuosidad,
sino la Forma –el Espacio-;
no una innovadora obstinación,
sino una reverencia por el Arquetipo.
(H. Melville. Lejos de Tierra & Otros Poemas. Edición Bilingüe. Selec., trad., pról. y notas Eric Schierloh. Buenos Aires: Bajo La Luna, 2008)
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Moby Dick

Galeon Ballenero Aita Guria
[El Aita Guría, atracado en el puerto Artza de Bermeo, es hoy un ballenero del siglo XVII]
Ismael, l’únic supervivent del balener Pequod, ens explica l’obsessió del capità Acab per capturar la gran balena blanca, Moby Dick. El capità, un home de gairebé seixanta anys, en porta més de quaranta al mar. Infatigable caçador de balenes, un dia s’enfronta al terrible cetaci blanc i, durant la lluita, perd la cama. La balena blanca es converteix en la seva obsessió,desitja donar-li el cop final costi el que costi. Amb aquest objectiu, inicia una llarga travessia final. No obstant això, no diu la veritat als tripulants fins que el Pequod ha salpat; moment en què Starbuck, el segon comandant de l’embarcació, intueix que es tracta del viatge final, que l’aventura els duu a la mort. Tot i així, Acab no cedeix i s’obstina a perseguir el leviatà. En aquesta adaptació per a joves hem prescindit de la major part de l’exhaustiva informació relativa a la cacera de la balena de l’obra original, a més, hem alleugerit les descripcions psicològiques dels personatges i les reflexions de caràcter filosòfic. El resultat és una aventura marinera èpica, en què es presenta un duel entre l’home i les forces de la naturalesa, encarnades per un mar inexorable, on viu un ésser marí poderós i implacable.
ag-2
[El Aita Guría, atracado en el puerto Artza de Bermeo, es hoy un ballenero del siglo XVII]
Catalina
[Registro de La Catalina, un buque ballenero de New London (Eliseo Hull, Master) mantenido por James S. Johnson, Steward, que escribió treinta y cinco páginas de entradas que datan desde 21 noviembre 1854 hasta 21 mayo 1855, e hizo algunos bocetos. Si bien no es extenso, el cuaderno de bitácora registra este viaje a las islas de Cabo Verde con un estilo ágil. Fue una cacería de poco éxito, ya que sólo pescó seis ballenas en seis meses]Biblioteca Pública de Providence.http://extrangis.blogspot.com.es/2014/08/cuadernos-de-bitacora.html
Voleu saber més coses de Moby Dick i fer-ne alguns exercicis? Aquí veieu la ruta del Pequod
Path_of_Pequod_full

IMG_0002 (1)

Instal·lació  Google Earth en el  ordinador
Instal·lació  programa 1
Instal·lació     Programa 2
Instal·lació  programa 3
Instal·lació en el ordinador
Elecció d’Opcions.
Instal·lació en el ordinador
Elecció d’Opcion
Aqesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia. Biblioteca Pública de    Providence.http://extrangis.blogspot.com.es/2014/08/cuadernos-de-bitacora.html

Moby Dick

La novel·la Moby Dick és una peça monumental que inclou “un tractat de cetologia, una narració pseudo-històrica, un discurs filosòfic i un drama tràgic”. Així ho destaca Agustí Bartra en la presentació de l’edició catalana (Ed62, col. Labutxaca) amb traducció de Maria Antònia Oliver, d’on surt aquest fragment que il·lustra l’origen de l’obsessió del capità Ahab per caçar la temible balena blanca.
dia-mundial-ballenas-55Amb els tres bots esfondrats al seu voltant, i els rems i els homes giravoltant en els remolins, un capità havia agafat el ganivet de cabestrera de la roda de proa destrossada i s’havia precipitat contra la balena com un duelista d’Arkansas contra el seu enemic, intentant cegament arribar, amb una fulla de sis polzades, a les fondàries insondables de la vida de la balena. Aquest capità era Ahab. I fou llavors quan, passant-li sobtadament per sota la mandíbula jussana en forma de dalla, Moby Dick havia segat la cama d’Ahab, com un dallador talla un bri d’herba al prat. Cap turc enturbantat, cap venecià o malai llogats no l’haurien castigat amb més malícia. Així doncs, hi havia pocs motius per dubtar que, d’ençà d’aquell encontre gairebé fatal, Ahab havia acaronat un afany salvatge de venjança contra la balena, oi més quan va acabar identificant-hi, en la seva morbositat frenètica, no solament els seus patiments corporals, sinó totes les seves exasperacions intel·lectuals i espirituals.
dia-mundial-ballenas-59
La Balena Blanca nedava davant d’ell com si fos l’encarnació monomaníaca de tots els elements malignes que alguns homes profunds senten que els devoren, fins que acaben vivint amb mig cor i mig pulmó. Aquesta malignitat intangible ha existit des dels orígens, i fins i tot els cristians moderns li atribueixen el domini de mig món; aquesta malignitat, que era reverenciada pels antics ofites d’Orient en forma d’estàtua diabòlica, no era adorada per Ahab com per ells, sinó que, transferint en el seu desvari la seva idea de l’execrada Balena Blanca, s’esperonà, mutilat com estava, a lluitar contra ella. Tota la follia i tots els turments, tot allò que remou l’escolim de les coses, tota veritat com continguts de malícia, tot allò que destrueix la vigoria i esquerda el cervell, tots els demonismes subtils de la vida i del pensament, tots els mals eren, per al dement Ahab, personificats visiblement en Moby Dick i en ell eren assolibles a la pràctica. Acumulava damunt el gep blanc de la balena la suma de tota la ràbia i l’odi general que havia sentit la seva raça d’ençà d’Adam. I aleshores, com si el seu pit fos un morter, li disparava la granada ardent del seu cor.
dia-mundial-ballenas-6
No és probable que aquesta monomania sorgís en ell sobtadament, en l’instant just de la seva mutilació corporal. En precipitar-se contra el monstre, ganivet en mà, només s’havia lliurat a una animositat corporal sobtada i apassionada. I quan va rebre el cop que el va esqueixar, probablement només va sentir l’agònica laceració física i res més. En canvi, quan es va veure obligat a retornar a casa per culpa d’aquella col·lisió, i quan durant llargs mesos i setmanes Ahab i la seva angoixa varen jeure plegats al mateix coi, tombant en ple hivern aquell cap terrible i udolant de la Patagònia, fou llavors quan el seu cos esqueixat i la seva ànima ferida varen sagnar l’un dins l’altra i, en aquesta fusió, el tornaren boig. Fou llavors, i només llavors, en el viatge de retorn després de l’encontre, que la monomania final s’ensenyorí d’ell; i això sembla cert a partir del fet que, a intervals durant la travessia, va tenir moments de desvarieig llunàtic i que, tot i mancat d’una cama, encara li quedava tanta força vital en el seu pit egipci, força intensificada pel deliri, que els oficials es varen veure obligats a fermar-lo, mentre navegava, desvariejant al seu coi. En la seva camisa de força es gronxava al bressoleig foll de les galernes.
aAquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.  
 Extret del bloc:  http://catalaalcata.blogspot.com.es/2015/02/herman-melville-moby-dick-1851.html

diumenge, 2 d’abril de 2017

Moby Dick

01
PRESENTACIÓ MOBY DICK
Moby Dick és la novel·la més important de Melville. Explica l’obsessió d’un home, el capità Ahab, per matar Moby Dick, una balena en la qual veu l’encarnació del Mal. Ahab actua mogut per l’odi a l’animal que, una vegada, li va arrencar una cama. Però, per sobre del ressentiment, predomina la seva convicció que Moby Dick és un ésser malèfic que el destí ha decidit posar davant d’ell perquè el mati o perquè mori en l’intent.
Herman Melville va néixer a Nova York (Estats Units). El seu pare va ser el darrer membre d’una adinerada família de comerciants. La ruïna familiar va obligar el jove Melville a treballar en diversos oficis, fins que es va enrolar com a mariner en un vaixell balener. Durant els cinc anys que va estar embarcat va recórrer el Pacífic sud i d’aquesta experiència en van sortir les seves millors narracions, com ara Typee (1846) o Omoo (1851). Va morir a Nova York.
Josep Lorman ha adaptat aquesta novel·la per la Col·lecció Kalafat seguint els criteris de Lectura Fàcil i Pablo Soler l’ha il·lustrat.
el-viaje-del-pequod-segn-una-ilustracin-de-everett-henry_thumb
Ismael, un jove mariner, decideix embarcar-se en un vaixell balener, el Pequod, per veure món i aprendre a caçar balenes. El capità del Pequod, Ahab, viu amb una sola idea al cap: capturar Moby Dick, l’anomenada “balena blanca” un catxalot que el va deixar sense cama. Per complir la venjança del capità, tota la tripulació decideix perseguir Moby Dick arreu del món.
Al llarg del viatge, els mariners del Pequod es van trobant altres vaixells que s’han topat amb el malvat animal i que els aconsellen d’allunyar-se’n.
Però res no fa canviar d’opinió a Ahab; ni tan sols la insistència de Strabuck, el primer oficial.
Durant tres dies, els valents homes lluitaran contra la balena blanca. És una lluita a vida o mort.
O potser només a mort…
$(KGrHqFHJBME9rY6tOH+BPdSv3l8IQ--60_57
“Pequot, su nombre proviene de pekawatawog, pequttoog, o paquatanog: “destructor” o “invasor”. Hábitat: Procedían de la parte superior del río Hudson en Nueva York, cerca del Lago Champlain. Alrededor del año 1500 se movieron hacia el valle del río Támesis en el sureste de Connecticut. En 1634 un grupo se separó formando la tribu Mohegan, éstos ocuparon la parte superior y occidental del valle Thames, los Pequot se ubicaron más cerca de la costa. Área Cultural: Bosques Orientales (América del Norte) Lengua: Algonquina
“Este tipo de barco, era de pequeño tamaño: +/- 10 m. eslora x 2-2’5 m. manga x 0’7 m. puntal. Estaba construida a tingladillo2 y albergaba sitio para generalmente doce personas. La tripulación consistía en: diez remeros, el timonel que se colocaba en popa y el arponero, que lo hacía en proa. Para que el batel se deslizará sigilosamente, ya que las ballenas no soportaban ruidos fuertes, se forraba la carena con piel de animal engrasada y los remos tenían la pala fina para no chapotear demasiado, es decir, para mitigar el estrépito producido al bogar”





Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Moby Dick

648px-Whale_Fishing_Fac_simile_of_a_Woodcut_in_the_Cosmographie_Universelle_of_Thevet_in_folio_Paris_1574

Com esteu, amics?
Ja veig que veniu amb ganes de llegir aquest llibre d’aventures. La veritat és que feia temps que no n’havíem llegit cap.
Aquests darrers dies he aprofitat que tenia temps per llegir aquesta versió de Josep Lorman sobre la història escrita per Herman Melville del fabulós catxalot blanc i la tràgica sort dels bojos que el van voler caçar. Està força bé. Com sempre, seguint els principis de la Lectura Fàcil, que permet gaudir de la literatura sense entrebancs. És una versió que ens regala aprenentatge, emoció, diversió i coneixements.
Quan era jove, no sé, uns tretze o catorze anys, vaig llegir per primera vegada aquesta aventura. Em va agradar moltíssim. Sé que era de l’Editorial Molino, que va ser creada a Barcelona el 1933 per iniciativa del val·lisoletà Pablo del Molino Mateus (1900 -1968).
Ja de gran, en vaig comprar de segona mà una edició de butxaca d’Edicions 62, traduïda per Maria-Antònia Oliver. És un llibre gran, és una versió que té 830 pàgines comptant 14 pàgines de citacions prèvies, abundants notes i un vocabulari de termes mariners que serà molt útil a qui li agradi el tema del mar o als caçadors de balenes.
A mi em va ser un llibre difícil de llegir: “Massa carregat de pàgines i de les intencions de l’autor”. No ho dic jo, sinó un lector il·lustre: Ray Bradbury, el guionista de la pel·lícula que va fer John Huston sobre el llibre l’any 1956.
Tot això que explico aquí, ja ho vaig comentar amb vosaltres el dilluns passat quan us vaig presentar el llibre. Tots hi vau dir la vostra i realment vaig trobar que entre tots en sabeu molt. De la novel·la, de mesures marineres,de distàncies, i també d’història. Val molt la pena, llegir amb vosaltres.
Comentant l’obra amb l’Anna —la vostra Anna—, jo li deia que poc puc dir de ”Moby Dick”, perquè les persones que el llegiu en sabeu més que el mateix llibre.
—Doncs escriu sobre els principis de la cacera de la balena, però escriu! Mira, ho podries fer sobre els bascos, que penso que van ser els primers caçadors de cetacis.
—Sí, d’acord! Perquè sobre això sí que he llegit diverses coses. Tot i que algunes, com que no hi entenc gens, no les puc assegurar; com, per exemple, la lectura que vaig fer un dia en una important revista de literatura.
Deia que el llibre deu la seva reputació als responsables de l’editorial Everyman, que el van convertir en un clàssic en una reedició l’any 1907, i així el van descobrir per a una nova generació.”Moby Dick és un llibre similar a La Iliada, Hamlet o Don Quijote”, deia el professor Otter:
«Es uno de esos libros cuya imaginación y cuya trama elemental han conectado con lectores de todas las culturas. Su éxito tiene que ver con un argumento que aborda la obsesión, el orden social y las relaciones entre mundos humanos e inhumanos.Tiene símbolos muy poderosos y un protagonista muy original y se puede apreciar como una historia de aventuras, como un tratado filosófico y como una alegoría de la sociedad».
La caça i captura de balenes és una pràctica que ve d’èpoques molt llunyanes. Fa 47 milions d’anys, les primeres balenes capaces de viure en terra i mar van apostar pel medi marí per desenvolupar-se. Deu milions d’anys després, en l’Eocè, apareixien els primers cetacis amb dents i barbes. L’home, ja en èpoques pretèrites comença a caçar balenes, com els primers pobladors del Mar de Bering (2000 aC).
Pel món occidental els primers testimonis escrits són, no cal dir-ho, els dels grecs. En grec antic les balenes eren conegudes com a “phallaina” (esbufec). Els llatins el van adaptar com a “balaena”, que és l’arrel que tenim en les llengües modernes: català, castellà, francès, anglès … Els grans historiadors grecs com Plini el Vell es refereixen a l’animal més gran del Golf de Biscaia.
“S’aixeca com una enorme columna per sobre de les veles de les naus i expulsa un torrent d’aigua” (Toynbee,”Animals in Roma Life and Art”).Nearc, almirall d’Alexandre Magne, temia aquests “monstres marins”. Es diu que quan els seus vaixells passaven al seu costat ordenava a la tripulació que toqués trompetes i timbals. Els remers quedaven paralitzats quan els cetacis s’apropaven a les embarcacions. Una altra accepció reconeguda és la de Cetus, que és la utilitzada per denominar la constel·lació de la Balena i per classificar el gènere dels cetacis.
És, però, en el llibre sagrat de la Bíblia on trobem autèntics relats sobre l’aparició i descripció d’aquests mamífers marins. Així, al Gènesi (1, 20-21) es llegeix: “Déu va dir: Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin… I Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals ”
Peter- und Paulskirche, Kšngen, Grabmal von Albrecht Thumb von N
A l’Antic Testament apareix la balena amb el nom del monstre “Leviatan”. En el Llibre de Job, Déu, referint-se al seu servidor que està més enllà de les mides humanes, diu: “I Leviatan, el pescaràs tu amb un ham, li subjectaràs amb un cordill la llengua? Faràs passar pel seu nas un jonc? Perforaràs amb un ganxo la seva mandíbula? […] Regna el terror entre les seves dents. El seu dors són fileres d’escuts, que tanca un segell de pedra […]. Els seus ulls són com parpelles d’aurora. Surten torxes de la seva gola, en salten espurnes de foc. Del seu nas en surt fum, com d’una caldera que bull vora el foc …”SanBorondon
La balena més famosa de la Bíblia és, però, la que s’empassa el profeta Jonàs. Quan Déu l’envia a Nínive perquè salvi aquesta ciutat, Jonàs vol fugir en direcció a Tarsis, país de navegants. Déu desencadena una tempesta en alta mar i els tripulants es desfan del personatge. “Va disposar Jahvè que un gran peix s’empassés Jonàs, i Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits”Jonàs va resar a Déu i el peix el va escopir a terra. Llavors va tornar a Ninive per salvar-la. Actualment un os de balena commemora aquest fet a la mesquita de la ciutat.
Bé, i tal com recomanava l’Anna, he buscat tot el referent a la caça de la balena des que l’home en té coneixement. He trobat moltes pàgines web molt interessants, però només us en poso l’enllaç; són pàgines reconegudes, oficials o de la Unesco. Quan van començar. Com ho feien. Mapes. Dibuixos antics de vaixells, xalupes, traineres… Museus…. Penso que tot això és un món per si sol. …
Beached_Whale_-_Jacob_Matham_1602 (1)
Us deixo un paràgraf dels molts que hi trobarem molt interessants: “Los vascos no aprendieron la caza de la ballena de los vikingos, pues estos aparecieron en las costas vascas sobre el año 814 y el primer documento de balleneros vascos data del año 670 dentro del ducado de Baskonia (madre del Reino de Navarra), cuando 10 toneladas de saín o aceite de ballena eran transportados por los laburtinos remontando el río Sena a la abadía de Jumieges, según una factura aportada en su día por Joseph Garat. Hasta entonces, sólo se aprovechaban las ballenas varadas en las playas. En el año 1059 la grasa de la primera ballena que se cazaba en el año en Lapurd se daba a su vizconde o tenente navarro”
És de destacar la relació dels pescadors i mariners bascos amb la sidra                      . Ells anaven a Groenlàndia i Terranova a la pesca del bacallà i la balena, duien molta quantitat de barrils de sidra i “txakolí” a les bodegues dels seus vaixells. El  dosificaven. Aquest fet explica l’absència d’escorbut entre els mariners bascos i cantàbrics, al contrari del que passava entre els nòrdics,  que es proveïen de cervesa.
Aquest paràgraf forma part dels comentaris que fèiem tot llegint la novel·la. Tots hi participàvem, però teníem l’Enric, que explicava diverses coses de les balenes i els caçadors com si ell fos un mariner. I en Jordi, una vegada més, ens donava tot tipus d’explicacions de les mesures nàutiques. Un 10 per a tots!
“La caça de les balenes durant el segle XIX era una autèntica temeritat. Els mariners, que perseguien els cetacis en els seus vaixells de vela, s’embarcaven en llargues singladures que podien obligar-los a estar diversos anys darrere de les seves valuoses preses. Això significava portar unes vides molt dures i sacrificades que arribaven al paroxisme del risc en el moment de la caça mateixa de les balenes, ja que, en haver de fer des de prop amb fràgils llaguts i rudimentaris arpons, el fet de pescar un catxalot de certa envergadura s’assemblava a la lluita dels neandertals amb els mamuts, més que a una pesca relativament moderna”
Fonts consultades: Los Balleneros / [autor: A.B.C Whipple ; traductor: Elías Sarhan].- [Amsterdam] : Time life ; Barcelona : Folio, DL 1995.- 2 vol. (173 p.).- La Aventura del mar ; 42-43.- Tít. orig.: The whalers – Seafarers.- ISBN:   8475836615 (col·lecció) (Biblioteques universitaries catalanes)
Los balleneros vascos en Cantabria, Asturias y Galicia / José Antonio Azpiazu .- Itsas Memoria: Revista de Estudios Maritimos del País Vasco – Untzi Museu Naval Donostia,  (2000), n. 3  p: 77-97 (um.gipuzkoakultura.net)
La caza de la ballena, su influencia en los usos y costumbres desde la Edad Media / Campos Santacana, Miren Koro, Peñalba Otaduy, Mauro Miracruz .- Zainak (1997)  n. 15 , pag: 251-262 (hedatuz.euskomedia.org)
Cocodrils i balenes a les esglésies / Joan de Déu Domènech.-  Locus amoenus, nº 5, 2000 , p. 253-275 (ddd.uab.cat)
Cultura maritima vasca / Eugenio Arraiza .- Zainak  (2002), n. 21 pag: 353-371 (hedatuz.euskomedia.org)
History of the Gray Whale / Alan B. Nichols (dickrussell.org)
History of Whaling (Wikipèdia)
Men and whales / Richard Ellis.- New York : Lyons Press, 1999.- xv, 542 p. : il., maps ; 28 cm.- ISBN : 1558216960 (Biblioteques universitaries catalanes)
Pescadores de Castro Urdiales: precedentes, mundo medieval, grandes pesquerías atlánticas y ballenas / Ramón Ojeda San Miguel.- Itsas Memoria: Revista de Estudios Maritimos del País Vasco – Untzi Museu Naval Donostia, (2006) n 5 p: 653-676  (um.gipuzkoakultura.net)
Podeu trobar mes bibliografia sobre història de les balenes a les biblioteques universitàries catalanes
Musashi_on_the_back_of_a_whale
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.