dilluns, 14 d’agost de 2017

Molt bon estiu!

Us desitjo unes bones vacances i us demano, sobretot, sobretot, que sigueu feliços. Hi tornem al setembre. Bon estiu i molta sort!

Aquest estiu si us sembla bé no farem com l’any passat que cadascú de vosaltres em va demanar alguna cosa, i com no podia ser d’una altra manera jo us vaig complaure un per un. Per fer-ho una mica diferent posaré tots els poemes i pintures junts, perquè també són par a tots. Clar que hi ha algun tema que no puc fer-ho així, perquè són molt personalitzats us ho faré a part. Moltes gràcies.
Voldria dir abans de res que us comprenc quan dieu que una conversa amb un poeta ha de ser molt agradable. També ho és, de manera especial, el diàleg entre poetes, que és del que es tracta aquí. Ja he parlat en altres ocasions amb vosaltres d’això. Aquest és de Miquel Martí i Pol davant la tomba de Machado a Cotlliure.

MARTI I POL Compliment a Antonio Machado
Llibre de les solituds Llibre de les solituds (dins de Poesia Completa)
Fa dies que no llegeixo quasi res, però poemes encara menys.  Fa dies que em dedico a necessitats més primàries, a coses més  immediates i terrenals. El divendres passat,  però,  la Joani, del Grup de Joves,  va recordar al poeta Miquel Martí i Pol i em va  dir  que l’havia copiat. És un bonic poema del qual em sonava només la primera estrofa. També em deia que li dec un d’Antonio Machado (Caminante no hay camino)
1280px-Llaüt_Santa_Espina
CANÇÓ
Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d’aigua.
Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l’aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.
 Em va agradar molt. Quan un poema t’agrada molt el llegeixes moltes vegades seguides i això és el que vaig fer. Em va agradar el poema i em va portar a llegir-ne més d’ell. Poemes que feia anys que no recordava com el “Lletra a Dolors” que tant em recorda a una amiga (no perquè hagi traspassat, si no perquè li agradava el poema):
650_14779483111200_14776534356127282193_5a1140843e_o
Lletra a Dolors
              Miquel Martí i Pol
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
També l’he trobar aquí. L’actriu Sílvia Bel & Miquel Martí i Pol
I he seguit llegint encara que no sé massa, i d’un a l’altre he anat a parar a la Maria–Mercè Marçal i els seus sovint, colpidors poemes. He topat amb potser el poema més curt i que més coses diu que conec:
tgbvrfcefrvgbt
 Cau de llunes és el naixement de la dona definida com a criatura poderosa i sensible, i els seus versos traspuen esperit de lluita, energia per canviar allò que creu injust, per més arrelat que estigui.
    
                                       Cau de llunes
                                Maria-Mercè Marçal
             A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona
                      de classe baixa i nació oprimida.
                I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
 M’encanta navegar per internet, saps què busques en un inici però no on aniràs a parar. He passat una agradable estona, sol, llegint petits fragments de biografies, poemes….
I he acabat amb “El convidat” de Jaume Sisa. Per mi, un altre poeta.
M’agraden les seves lletres. Les trobo màgiques, com de somni de nen.
I trobo boniques les seves paraules.
Com quan deia que al ser tan miop i no poder veure massa cap a fora havia hagut de mirar molt cap endins.
O que els seus pares, en especial la seva mare, li havien donat tant amor que l’havien omplert per a tota la vida. I que, potser era per això, que no havia sentit la necessitat de formar una família…
Qualsevol nit pot sortir el sol
Jaume Sisa
Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.
Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.
Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.
En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.
A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.
Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols
hi faltes tu…
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai…
Qualsevol nit pot sortir el sol.
A molts llocs
Agustí Bartra
A molts llocs d’aquest món hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.
A molts llocs d’aquest món el dia cau com una poma
– que l’arbre de la nit ha madurat – de llum i aroma.
A molts llocs d’aquest món hi ha torres negres d’anys i pluja
amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.
A molts llocs d’aquest món l’amor triomfa amb ses corones,
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.
A molts llocs d’aquest món les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.
A molts llocs d’aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes … Oh cor feixuc, què més demanes?

Màrius Torres
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: – la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. 
Eco
Marina Antúnez
I l’eco ressona
i ve de lluny
però cada cop és més gran
s’apropa portant un mirall
del voltant des d’on
menjar-me els mots del món
que roden, valents, amb peus descalços,
i l’eco que arriba rabent
de la gent de l’est extrem,
fins a la porta de casa.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

divendres, 28 de juliol de 2017

“El Circ de la Papallona”

el circo de las mariposas
Aquest divendres passat ens vam reunir a la Biblioteca una colla de nenes i nens de l’escola de Balsareny, i el grup de joves d’Ampans, que venen cada setmana, per tal de veure un vídeo i comentar-lo després.

Fitxa:
Títol original: “The Butterfly Circus”
Títol en català: “El Circ de la Papallona”
Títol en castellà: “El Circo de la Mariposa”
Any: 2009
País: Estats Units
Director: Joshua Weigel
Guió: Joshua Weigel, Rebekah Weigel
Actor principal: Nick Vujicic. És un orador motivacional i director de Life Without Limbs, una organització per a persones amb discapacitat física.
Actors/ActriusrincipalsEduardo Verastegui, Nick Vujicic, Doug Jones, Matt Allmen, Mark Atteberry, Kirk Bovill, Lexi Pearl, Connor Rosen.
Durada: 20 minuts.

Sinopsi: El senyor Méndez és propietari del Circ de la Papallona, un espectacle realitzat per artistes que han superat grans dificultats, i que té com a objectiu aportar una mica de felicitat a les persones dissortades. Un dia coneixerà Will, un discapacitat sense braços ni cames, i el destí farà que acabi en aquest circ i superi les seves limitacions per donar exemple a la gent amb problemes. Igual que el personatge que interpreta, l’actor, Nick Vujicic, és un minusvàlid que ha sabut fer de la seva discapacitat un exemple de superació personal i de reforçament de l’autoestima.
The Butterfly Circus, “El Circ de la Papallona”, és un emotiu curtmetratge que. tal com dic. ens parla de la superació personal, però també de la recerca del propi lloc al món, amb un missatge d’esperança, de motivació i de repte.
El coprotagonista és l’actor mexicà Eduardo Verástegui. Va guanyar el primer premi del concurs de curts “The Doorpost Film Project”. Aquest premi reconeix l’aportació del curt a la promoció de valors com l’esperança i la dignitat humana.
Té un argument clàssic però no per això menys recomanable. Destaca l’ambientació de l’època de la Gran Depressió dels anys 30 del segle XX, després del crac de 1929.

Vídeo en versió original subtitulada (V.O.S). Personalment vull dir-vos que no sé anglès, però crec que en aquest cas t’hi acostumes de seguida, de veritat. (Jo recomano la versió en VOS, però per als que no us agrada la versió original, hi ha una versió d’aquest curtmetratge doblat al castellà mexicà, amb una qualitat més que deficient: enllaç aquí.)
És un vídeo de dues parts (10 i 10 minuts). S’hi veu la capacitat de canvi en un personatge, la resiliència, com les parts més negatives del nostre ésser poden transformar-se en positives.
El curtmetratge ens permet reflexionar sobre la mirada que tenim envers els altres. Hi ha molts temes: resiliènciaempatiamotivaciósuperació, sentiments, desenvolupament del potencial propi…
ce42e0bd82b8ff41bd69b5be2abb57a8
Llegeixo que Nick Vujicik va néixer a Melbourne, Austràlia, amb una agenèsia consistent en una tri-amèlia, que es caracteritza per la manca de tres extremitats. La seva vida va estar plena de dificultats. Una d’elles va ser no poder anar a una escola normal, malgrat no tenir discapacitats mentals; va aprendre a escriure usant els dos dits del seu peu esquerre. Va patir assetjament al col·legi, cosa que el va afectar molt negativament i, amb vuit anys, va començar a plantejar-se el suïcidi.
A mi, l’inici del curtmetratge “El Circ de la Papallona” em recorda el Freaks, de Tod Browning, on es descriu cruelment el món dels “fenòmens” de fira. També presenta similituds amb “L’home elefant”, de David Lynch. No obstant això, el protagonista d’aquest curt no és Joseph Merrick (“l’home elefant”), encara que comparteixi amb aquest personatge la seva gran humanitat. “Jo no sóc un monstre … Sóc un ésser humà … Sóc un home”, explotava en una memorable seqüència de la pel·lícula.
Will, en canvi, assumeix la seva soledat i la maldat dels homes amb una resignada indiferència, fins que descobreix que hi ha “altres” circs: el Circ de la Papallona del senyor Méndez. Allà descobrirà el valor de tot ésser humà, fins i tot el seu propi.
— Tina, mira quina cara fan tots. Estan embadalits mirant el vídeo. Fes-los una foto, sisplau.
— Tinc el mòbil a la mà: ara anava a fer-ho, Josep.
Quan es va acabar el curtmetratge ella i jo vam coincidir que ens havia emocionat molt.
Tan bon punt es va acabar el vídeo, la bibliotecària i la Tina (la seva monitora) van parlar amb els nens, els van parlar una mica del que suposa la discapacitació, i de la força que tenen per superar-la. Els van preguntar què els havia semblat el vídeo.
Jo els vaig explicar dos casos viscuts. El primer, el d’un noi gairebé cec que era escalador. I l’altre, un home exactament igual al protagonista del curtmetratge, amb la diferència que duia una pròtesi a cada cama, i era un atleta especialitzat en proves de relleus, i moltes vegades guanyava les curses de 4×200 metres, com va fer als JJOO de Barcelona’92. Més que res perquè escoltessin casos molt propers a nosaltres.
descarga (5)
Vam recollir-ho tot i sortírem al carrer… El grup de joves ens va ensenyar les dificultats que tenen les persones discapacitades per fer moltes coses: tant anant en cadires de rodes com movent-se portant els ulls tapats i amb diversos obstacles pertot arreu.041
“Si només poguessis veure la bellesa que surt de les cendres” […]
“Però ells són diferents de mi.”
“Sí, però tu tens un avantatge. Com més gran sigui la lluita, més gran serà la glòria!”
La metàfora del Circ de la Papallona consisteix en un símil: les papallones neixen d’un capoll que necessita el seu temps de maduració; així mateix, el talent i el potencial humà necessiten també madurar, abans que se’n puguin obtenir resultats apreciables.
M’agradaria acabar l’explicació del que es va fer el divendres passat dient una cosa que em sembla molt significativa.
— Josep, vas tot xop, vés-te’n a casa, que nosaltres, quan acabem d’esmorzar, també marxarem.
—Sí, ja me’n vaig, però parlant d’anar xops, hi aneu més vosaltres que jo.
—El que passa és que ningú diu res, com aquesta “senyora” que ha caigut fa molta estona i m’ho ha dit ara fa uns minuts. I encara en veu baixa…
042
—T’has fet mal?
—No, em sembla que no… No ho sé…
M’acomiado i marxo.
044
Pel camí penso que el valor de tot això no està en els diàlegs de la pel·lícula ni de la resta del matí, sinó en els silencis. En les coses que callen els personatges del Circ, i les coses que callen els que es mullen perquè no poden córrer com els altres, els que cauen de la cadira i es fan mal, però tornen a pujar a la cadira i continuen ensenyant com es fa allò d’anar sortejant els cons, amb el terra moll i de sorra.
Sens dubte, d’aquests silencis és d’on pots aprendre més.
Uns silencis a la transformació de Will.
Uns silencis que transformen erugues en papallones.
Uns silencis que transformen “monstres” com Will en persones admirades per molta gent
Bon estiu! Moltes gràcies a tothom.
c63b8731c2095dc971ef0d60151851f9 (1)
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

dilluns, 3 de juliol de 2017

Quan el cor descobreix què vol, l’univers col·labora.

images (4)
El passat divendres 2 de juny els nois i noies d’AMPANS van vindre a la nostra Biblioteca per ensenyar-nos  a fer “Paper Reciclat”.
colors
Estic molt content de veure-us una altra vegada. Ha passat mig any per uns, i tot un any per uns altres. M’entristeix saber que hi ha companys que difícilment els tornaré a veure, perquè se’n van a uns altres llocs. En un any tots plegats carreguem records, anhels, experiències, projectes, tristors i tendresa que només poden ser reconeguts si eduquem la mirada per ser capaços d’apreciar-los. Els nostres noms estan plens d’imatges, de veus que no han callat i d’ulls que busquen entre l’alegria del passat viscut, l’esperança del futur. Diuen que quan el cor descobreix què vol, l’univers col·labora…i així és.
Gràcies per ser-hi!
La Núria, la seva monitora, ens va explicar d’on ve i per a què es feia servir. Ja duien la pasta de paper preparada perquè no tenien gaire temps (és un procés llarg), però van explicar com s’havien de fer els primers passos.
IMG_1071
image006
Van començar mesurant la pasta i la passaven a un recipient ample que duia aigua. Amb un sedàs, vam agafar la pasta i la van dissoldre amb aigua, de manera que va caure tota la que sobrava. Anaven explicant que per fer papers de colors (punts de llibre, tapes de llibre…) es pot posar una mica de pintura del color desitjat a la pasta, i es barreja de manera que quedi homogeni. Després, vam agafar la pasta escorreguda del sedàs i la vam posar damunt d’una baieta de paper, que també pot ser de roba perquè absorbís l’aigua restant. Les baietes unes damunt de les altres. Una capa de pasta de paper i una baieta (o una fulla de paper) i les vam premsar només amb les mans, per tal que el paper quedés ben pla i escorregut el màxim possible.El pròxim pas és que al cap de quinze dies ja es pot treure el paper, i en el cas que encara estigui humit es deixa eixugar damunt de papers de diari, o també estendre’l com si fos una peça de roba en un estenedor.
Van vindre molts nois i noies d’Escola Guillem de Balsareny, d’aquí el poble, i la Juani, la Laia i els seus companys estaven tota l’estona al costat dels nens explicant tot el procés. Quins tipus de paper podem trobar a casa nostra i com n’és d’important que tots reciclem. Van retallar i estripar papers usats i els vam deixar amb aigua una estona. La Núria per fer-lo més divertit va afegir pintura de colors i per tal de decorar els fulls hi va posar molts dibuixos decorats. Ara ja sabem que és molt fàcil i divertit! I a més, súper important perquè reciclant evitem tallar els arbres del bosc.
images
A les noies d’AMPANS els va sobrar temps i vam estar recordant els dies de l’estiu passat el que vam fer. El llibre que vam llegir, comentar i explicar, així com els jocs. Com s’ho van passar de bé. Els llibres que els hi prestava l’Anna. Els poetes que jo els recomanava per llegir-los. Aquells dies vam parlar de moltes coses. Estaven molt contentes perquè havien vist el que els hi vaig posar al blog.Ens ho vam passar molt bé!
Ja veieu que l’Anna ha fet una gran feina perquè vinguin aquest matí els nens d’escola per veure-us i aprendre a fer tot això tan maco del paper reciclat.
2335337_7c6cd0b0dd_m

Un record per cadascú de vosaltres

JOANI

—Josep, fa temps que et vull demanar que m’ensenyis a fer una cosa, tu que saps de tot.
—Joani, jo quasi no sé fer res, però intentaré ajudar-te. De què es tracta?
—De fer Haikús.
—Mira, parlo per mi. Una vegada ho vaig intentar, però no és gens fàcil, s’ha de saber escriure en català el millor possible, i abans en sabia menys que ara. Per una altra banda, encara que se sàpiga escriure bé, s’han de seguir una sèrie de coses importants, perquè encara que semblin senzills no ho són per mi, s’han de trobar les emocions que la natura ens dóna. Però deixem aquesta setmana i el divendres que bé en tornem a parlar, d’acord?
—Joani, voldria dir-te, en primer lloc, que no sóc ningú que hi entengui, només m’agraden, i que amb aquestes petites explicacions no pretenc donar-te de cap manera la forma de fer els haikús i de les tankes. Ni pretenc afirmar que qui vulgui fer haikús o tankes s’ha de limitar a seguir les meves instruccions.
—Després, voldria dir que jo no sóc un especialista, ni em dedico a això professionalment (escriure de tot, i bé, tant aquí com en el Blog), ni tan sols he estudiat res similar.
—El que vull dir-te amb aquest escrit és que m’agrada llegir les diverses formes que vaig trobant en els poetes clàssics i no tan clàssics, i després que diverses persones que conec i jo mateix ens anem preguntant d’un a l’altre… Però de qui més he après és d’un senyor que es diu Ramon Carreté i crec que vosaltres no el coneixeu, però el grup de persones grans, aquells sí.
Abans d’explicar que són els haikús i les tankes, cal que expliqui el tema del nom. Les dues formes poètiques provenen de la llengua japonesa, i igualment el seu nom. Però no podem escriure en el nostre alfabet el seu nom real, i per tant no hi ha més remei que fer una traducció fonètica al català.
—Ho veus? L’haiku (俳(hai)句(ku)) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
És un poema breu, té 3 versos (3 ratlles)
L’última paraula de cada vers ha de ser plana o esdrúixola (no pot ser aguda). Hi ha autors que no respecten aquesta norma, i si t’agrada, tu pots ser una d’elles, si vols…
No té rima.
Està escrit en present. (Ara mateix)
Normalment parla de temes de la natura: les estacions de l’any, el mar, el cel, les plantes, els ocells…
Els que a mi m’agraden més són Salvador Espriu, i Carles Riba, però clar hi ha molts més que n’escriuen, i pot ser que els que m’agradin a mi a tu no t’agradin.
—Recordes que vaig dir que jo n’havia fet uns quants però que ho vaig deixar de fer precisament perquè no havia estudiat les formes de fer-ho, i també perquè no sabia escriure tan bé com ara, que tot sigui dit tampoc en sé massa.
Els haikús, encara que semblin senzills, són poemes complets, com els que fas tu, i sempre ens volen dir “alguna cosa més” que el significat de les paraules que el componen. Tu has de procurar trobar-hi sensacions o emocions en aquestes formes tan breus i concentrades de poesia. (Et torno a recordar que tu ja sents aquestes coses quan fas els teus poemes)
Matsuo Basho va ser el primer poeta que en va escriure en el segle XVII (17) (Disset)
Ell va dir que un haiku és senzillament el que succeeix en un lloc i en un moment donat.
Aquí te’n deixo uns quants de ben macos.
Haikús en català
La fulla vola,
per un instant somia
que és papallona.
La lluna pinta,
damunt l’aigua amansida,
camins de plata.
Polsims d’estrelles
estenen per l’ombratge
l’hora dels somnis.
Enllà vespreja,
ones de nit acotxen
la llum darrera.
La nit s’esquitlla;
damunt les ones grises
hi albira l’alba.
Ran de la bassa
degota el cant monòton
de la granota.
El vent escampa
gemecs de fulles orfes
per cels d’octubre.
Amb fils de pluja
l’abril broda un paisatge
de flors que lluen.
La font murmura
cançons d’or i de plata;
dansen les nimfes.
Pels camins càlids,
flaires de farigola
tenyeixen l’aire.
HAIKÚS EN TEMPS DE GUERRA
M. Martí i Pol
I
L’aire colpeja
suaument la finestra.
La nit s’apropa.
II
Un vent lentíssim
converteix el silenci
en melodia.
III
Dòcil, la tarda
se m’adorm a la falda.
Tot és misteri.
IV
Al forc dels dies
només hi creix tristesa;
lluny, algú canta.
Això fa una estona ho hem pogut comprovar amb els cantants i les cançons. A tu no t’agrada en Lluís Llach ni en Joan Manel Serrat i a mi sí. No passa res. A tu t’agrada els Txarango i a mi no gaire. Oi que estem d’acord?
UNA LLUNA A L’AIGUA / TXARANGO
Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.
Busco el batec de la terra,
de la teva pell amb la meva,
la vida que passa a través nostre.
Busco dins teu els vaixells enfonsats dels dies.
Busco la clau del teu regne amb les cançons.
Vull descobrir-te amb tot el cos.
Arribar-te a la boca, robar-te l’aire
i tremolar tots dos com una lluna a l’aigua.
No vull veure’t, vull mirar-te.
No vull imaginar-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que sents.
No vull tenir-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.
Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.
M’agrada perquè ets rebel, perquè balles, perquè vibres.
M’agraden els teus ulls cansats d’haver-se passat la nit entre llibres.
Jo vull llegir-te amb els dits.
Vull sentir-te la pell encesa.
Vine i arranca’m aquest plor del pit.
Vine a treure’m la roba de la tristesa.
No vull veure’t, vull mirar-te.
No vull imaginar-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que sents.
No vull tenir-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.
Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.
Crema Barcelona i la lluna ens mira quan de nit delira la ciutat.

LAIA


Gossos

LETRA ‘CORREN’

És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vui caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corrren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.
i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.
Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentres una altra em treu la set
plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que seudiexo i es transforma
no, no,no,no,no,no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora
On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes
Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…
corren…
ploren…


 PLUJA
 L´aigua dibuixa
i desdibuixa
les nostres passes.
Sota el paraigua
t’agafo la ma.
Tu em mires
dolçament i un petó
rellisca dels teus llavis
i cau en els meus.

AGAFAR LA LLUNA
(Primer premi de la Mostra Literària de Teià 2004)
He fet una xarxa amb fils de boira
per agafar la lluna adormida en un bassal.
Els estels em piquen l’ullet tot desitjant-me sort.
Perquè, sabeu, em diuen que la lluna
no es deixa enxampar mai i que s’escapa
de tots els paranys deixant només un rastre platejat
dins de la nit i que sempre, sempre
torna a penjar-se del cel.
Pepita CASTELLVÍ



EL POBLE DESERT
Espurnes de plata té la teranyina,
són gotes d’aigua que s’han enganxat.
la pluja que ha caigut ho ha fet de puntetes
per no despertar l’aranya dormida al seu cau.

S’escampa l’olor de l’herba mullada,
giravolt d’aromes i colors.
El dia pinta de groc les vinyes que s’enfilen
pels turons esquitxats de clapes de sol.

Quan arribo al poble les cases em miren
amb els seus ulls buits, sense finestrons.
Pels carrers només s’hi passegen les sargantanes
i uns filferros enyoren la roba estesa al sol.

L’aire encara porta aquelles veus perdudes
de vides i vides que s’han esfumat.
El poble solitari recorda i somnia,
i ni el vent, aclofat, gosa respirar.
Pepita CASTELLVÍ


 POTSER
 Potser van ser algues
el que va deixar la mar
damunt la fina sorra
de la platja daurada.
Potser la teva imatge
reflectida en l’aigua.
Potser només les ones,
potser l’escuma blanca.
Cardona

 SAL
 He estès el braç
per tocar una mica de mar.
Pels camins solitaris d’escuma
descabdello les onades
del record
i només trobo sal.


 LA NIT 
Quan la nit s’enfonsa
en el silenci,
surto acompanyant al vent.
Busco cants i converses
en racons amagats.
Paraules perdudes
sense arribar al seu destí.
Rialles.Amors oblidats
enmig dels camins.

Cansada, a la matinada,
com un lladre de la nit,
reconto els meus tresors.
Després em quedo dormida
amb els colors de l’albada
com a únics companys.


 PENSAMENTS
 I Vaig agafar la punta d’un núvol
i el vaig estirar.
I allà estava la lluna,llisa, brillant, de nacre.
  II
 Una fulla s’enlaira
voltejada pel vent.
Si la lluna la toca
es convertirà en estel.
 III
 Flors d´ametller
sobre les branques.
Volves de neu
en la foscor.
Riu a Tor. Xavier Pujol

PAU
 Quina pau desprèn el paisatge.
Els núvols com lleugeres fumeroles
s’escampen pel capvespre blau.
El riu es perd  amb suaus meandres
als peus d´una ermita solitària
La terra és fosca, de coure
i el bosc té coixins de molsa

on el sol dibuixa cercles daurats

Sota els peus, al mig del pla

oneja,com un mar groc, un camp de blat.
Suau la brisa corre entre el arbres
i les fulles amb la seva remor
trenquen el silenci de cristall.
Ja s’adorm el dia dalt dels turons
i una lluna rodona i blanca
ha quedat aturada al mig del cel.
Lluny les llums d’un poble, tremolen com estels.


A LA MEVA NÉTA
BONA NIT
 Escolta el ritme pausat de la pluja
gotetes que piquen en el vidre fred.
Lluny s’encén el llamp tot ell fet d´espurna,.
Lluernes de la nit, s’han amagat els estels.

Ha deixat de ploure i per entre els núvols
espia la lluna vestida de blanc,
cargols en filera passegen per l´herba
i un grill que es desperta comença a cantar.
 Bufa el  ventijol i amb una ventada
desperta remors i ondula els bassals.
Un gat rondaller dalt d’una teulada
miola a la lluna que es deixa estimar.
Els somnis s’enreden en els fils de plata
que damunt l’herba han deixat els cargols.
L’ombra de la nit s’ha fet més espessa,
és hora de dormir, bona nit tresor.

LLUNA
 La imatge pàl-lida
de la lluna
es reflecteix en un bassal.
Quan hi suco el dit,
la lluna es trenca
en mil bocins,
tots diferents.
Hi ha mil llunes
escampades en la nit.
rafel fauna i flor

AMETLLERS
 Darrere l´horitzó
dorm la primavera,
els seus llargs cabells
verdegen la terra.

Amb el seu alè, han florit
tots els ametllers.
Han quedat com joies
de maragda i argent.

El vent juga amb l’arbre
i esfulla les flors.
Els pètals que cauen
s’adormen al sol.

Ametller tant blanc
vora de la mar.
A la nit, la lluna
pensa que ha nevat

S’enganxa a les branques,
el teu cor d´infant,
sommia que vola
dalt d´un núvol blanc.

 L´ESTEL
 He vist un petit estel
dormint just en una punta
de la meva finestra,
(sembla una espurna blanca).

Ha deixat tot el vidre
talment com si fos de plata.
El vent travessa la nit
xopa de lluna clara.

A l’alba uns núvols
mig clapejats de gris,
han tornat l’estel al cel
tot seguint la serralada.

Les glicines, de bon matí,
s’enfilen a les tanques,
espien com marxa l´estel
pel camí de la rosada.

JARDÍ
 Un jardí, clos,
amagat,
ple de flors.
Dalt de la tanca
el llargandaix
s’adorm al sol.
Xerrameques
els ocells
fan tertúlia
al cirerer.
Aranyes
argentades
filen entre
les branques.
espien la presa,
goludes,
peludes.
Unes marietes
vestides de festa
passegen
per les plantes.
Sota el presseguer
vigila el gat,
un ull obert,
l´altre tancat.

S’ESVALOTA
 S’esvalota l’aire al teu voltant.
Crits,
cançons,
rialles,
ballen entre els plec de la tarda.
I et deixes caure,
dolça,
alegre,
juganera,
com una espurna de sol dins el meu cor.
Arbre a Balsareny

L´ARBRE

L’arbre deixa la seva ombra
a la sorra del camí
Escampa la seva olor al vent
L’arbre solitari somia en el bosc.
No mira les seves arrels,
mira el castell de fulles verdes
banyades pel sol.
L’escorça l´embolcalla tendrament.
S’atansa el vespre
i tot es desfà en el silenci,
la quietud abraça la vella soca.
L’arbre dorm.
El Llobregat passant per Balsareny

EL RIU
 Ha desaparegut la filera
d’arbres que es veien des del pont.
L´aire suau perfila quietuds
en les revoltes del riu
tant solos dibuixades per la pols.
Ja no corre l’aigua per la llera,
ara només la llum hi flueix lentament.
Records. Enyors del passat
 cirerer que hi ha a Balsareny

QUAN ARRIBA EL VESPRE
 Oblida el record
de la daurada tarda.
Ara, sota la pluja,
arbres,camins ,silenci,
herba mullada,
xiscle del vent
entre les canyes.

Oblida el record
de l´opalina tarda.
Ara, escabellat ruixim,
ombra de núvols,
horitzó entelat,
fulles seques voltant
en la roda del vent.

Ara, pels camins del vespre
torna la calma.

 PAISATGE NEVAT
 Ha caigut molta neu aquesta nit,
un llençol blanc cobreix el paisatge.
La grisor del cel fa més curtes les hores
i presagia que tornarà a nevar.
De sobte s’ha girat un aire fred
que fa volar petites volves
com espurnes minúscules i lluents,
que s’enganxen a la roba, als cabells.
Torna a nevar i el cel es desfà
en flocs de cotó que cauen lentament.
Al foscant, la llum s´allunya silenciosa
carena enllà. Els somnis i la pell
ens guardaran de la fredor de la nit.


questa és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet 
i Viquipèdia.

Molt bon estiu!