divendres, 21 d’octubre de 2016

Anna Frank (12 juny 1929 – març de 1945)



Dedicat.
Annelies Marie Frank, més coneguda com Anne Frank (12 juny 1929  – març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main  a Alemanya. Autora d’un diari íntim escrit mentre s’amagava amb la seva família i quatre amics, durant l’ocupació alemanya d’Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.
El diari fou ofert a Anne per al seu tretzè aniversari, i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d’agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s’han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d’un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l’ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l’Holocaust.
                                                Biblioteca de Balsareny
 Hem pensat amb tu perquè escriguis una història, què serveixi per al Club de Lectura de la Biblioteca. És pelsDiscapacitats Intel·lectuals , d’Ampans, els que venen els dilluns.
Bé, ja sabeu que en el que pugui podeu comptar amb mi.
—Es tracta d’escriure la història d’Anna Frank. Enguany és complexen els 70 anys de la mort en el camp de concentració de Bergen-Belsen
—Jo no  sóc capaç de fer això. És molta responsabilitat. No sabria ni per on començar….
Els hi vaig escriure la història del diari. Ho vaig fer com em van aconsellar. Una explicació senzilla, com si fos la pel·lícula “La vida és bella”. (Si és vol fer alguna comparació)….
 
A poc a poc vam anar avençant. És llegia, es comentava. Parlaven d’altres coses relacionades o no, amb el tema. Així fins al final.
—Ara que ja hem llegit tots la història de Anna Frank, avui començarem a explicar-la. Ja sabeu què és  una història verídica que va passar fa molts anys.
No ens la pendrem amb tristesa, ho farem pensant què hem llegit un dels millors llibres que s’han llegit mai.
—Ho farem per a passar-ho bé i per a aprendre que el que va passar allà un dia molt llunyà no torni a passar mai més. I si ens posem tristos, ho deixen per un altre dia, o un altra estona, i mentrestant parlarem de l’Anna, del cel i dels ocells com si estiguéssim a la seva finestra. D’acord?
La casa d’Anna Frank és un lloc en el qual ens resultaria impossible no reflexionar sobre la vida. L’Anna i tota la seva família es van veure sotmeses a viure amagat més de dos anys a “la casa del derrera” però malgrat la cura que van posar en sobreviure, van morir tots, excepte Otto. És injust, oi?
—Però la casa d’Ana Frank també és el lloc perfecte per al primer petó dels nostres protagonistes, no et sembla, Lluís? …
I tu que hi dius, Josep Maria, oi que si?
Ho veieu? “Existeix en el món alguna cosa més bonica que estar asseguda davant d’una finestra oberta en els braços d’un noi al qual vols, escoltant els ocells cantant i sentint com el sol t’acaricia les galtes?”19 abril 1944Anne Frank
—Tu que dius de tot? (em pregunten)
—Que quan veig la situació actual del món, els conflictes, odis, els genocidis que es produeixen, sento molta pena i molta vergonya.
—Josep. He llegit que la Història torna a passar, i no és veritat. Cap història es repeteix, ni les que són bones. O no en pasen?..No n’hi ha de bones?
—Tu que dius de tot això? (Em tornen a preguntar)—Ja us dic que hem de procurar entre tots que no torni a passar. Una història així a cada persona és suficient,  cadascuna és una vergonya en si.
—En el llibre diu que va tindre la mala sort de ser Jueva. —Què va tindre la mala sort de viure allà.—Que va tindre la mala sort de viure en els tems de Hitler
—Mireu, penso que el llibre s’equivoca. No és mala sort ser jueva, ni francès ni català. Això no es mala sort.
—La mala sort és viure sota la intolerància. Era Hitler, també dieu en Franco, perquè va fer matar més d’un familiar vostre després de la guerra.
—M’haguera agradat que aquesta història no acabés així. Ningú mereix la persecució per ser jueu, ni homosexual, gitano o simplement que no pensin com els altres. L’Anna hagués estat una gran escriptora. La recordarem sempre, oi?
(La seva psicòloga els  pregunta):—Què penseu que hagueren fet amb vosaltres?—A la càmera de gas. (diuen tots)
Penso què són millors que jo
Hi ha circumstàncies i moments en què sembla que ens introduïm en la mateixa classe de túnel que no sabem on condueix. I és una llàstima terrible que la humanitat no aprengui; sembla que no aprengués del que ha passat. Hi ha moments en els quals també estem sumits en l’amnèsia col·lectiva, i això en fa una pena tremenda).
Ja fa unes setmanes és va escollir aquets llibre, per nosaltres, per conèixer una història que va passar fa molts anys.
Ara penso que ha estat una lectura fàcil. Vosaltres ho heu fet fàcil. En sabeu molt. Ho hem entès molt rapit i hem tingut una lectura agradable. Ho hem fet entre tots per un principi democràtic. El què som! No com ho feien  els nazis. Ho recordeu?
Vam dir que la democràcia  és una organització que a partir d’uns principis  bàsics admet diferents models amb possibilitat o necessitat de canvis i millores. Oi? Bé, ha estat així en tot moment.
Tot el llibre són situacions reals i que ens permeten posar-nos en la pell de les persones com l’Anna Frank, el seu pare, en Piter, la mare…Entre tots hem fet un bon treball, hem fet una lectura individual i em veu alta. També hem fet pauses per comentar les paraules que no s’entenien, i per comentar què els passava a cada un d’ells. Ho hem fet molt bé, i donàveu la nostra opinió sempre.
Hem parlat tots, i cada un donava la seva opinió de l’evolució de la seva sexualitat adolescent. I, sobretot, quan les primeres menstruacions són viscudes com “alguna cosa està succeint dins del seu cos”. El període passa a ser “Un dolç secret”. I passa a parlar molt de les seves sensacions internes. Ella ho parla amb en Piter. Ell sí que l’entén.
Hi havia pauses per comentar una expressió que ens suggeria una opinió… Com quant s’enamora l’Anna. Els camps de concentració. Tindre poc menjar. La por. Els lladres…La mort… l’Anna que té por que la descobreixin.
La noia té por que la matin a trets.
A la nit, l’Anna, també té por dels avions.
I si pot, va al llit del seu pare.
Això sona infantil”, (Ho escriu al diari)
Penso que el fet de llegir tots junts és un espai de coneixement personal i de grup, i amb l’Anna Frank hem après a comunicar-nos. Anna Frank ens explica, en el seu diari, com era la seva vida abans d’amagar-se, i la seva vida després de la detenció.
Parla de la por, el calvari de viure al camp de concentració. Vosaltres heu après de l’Anna i jo he après amb vosaltres.
I tots junts em après  tot això.
Llibertat
Humanitat
Felicitat
Valor
Generositat
Bondat i Amor
—Amics meus, us vaig dir l’altre dia què la primera paraula que sempre em ve a la memòria quan penso en l’Anna és “expressiva”. Era molt expressiva per l’edat que tenia, molt més que les altres noies. Era molt atractiva i li agradava riure i fer riure els altres. Era simpàtica i molt espavilada. Feia unes imitacions subtils d’altres persones. En el record sempre la veig asseguda en una gran butaca amb les mans sota la barbeta i mirant directament la persona que estigués al seu davant. De com era ella ho hem parlat alguna vegada, oi?
Tenia un posat molt de “coqueta”, malgrat que jo no ho veia aleshores… Suposo que n’estava enamorat. Qui ho deia això? En Piter, o jo? Clar, en Piter!!
Ara que ja hem acabat si voleu, podem fer una valoració entre tots. Què hem après?

Què ens ha aportat de bo el fet de llegir aquesta història? Ens hem sentit a gust o ens hem avorrit?
Ah! He trobat un escrit vostre, crec què és d’en Manel, i pregunta d’on veien els jueus, què feien en aquell moment, i en aquells temps?.
Mireu a la plana 109 i veureu un escrit meu què diu això:Relat escrit entre 1942 i 1944, en plena 2a guerra mundial.
Molts anys abans, els jueus tenien els mateixos drets que qualsevol altra persona Però fou llavors que van sorgir diverses publicacions antisemites i algunes veus van criticar les decisions dels governs europeus d’equiparar els jueus amb la resta de ciutadans Se’ls acusava, si eren pobres, de ganduls i bruts; si eren rics, d’usurers. D’aquí l’expressió “ets un jueu”.
En el segle XX, el nazisme va adoptar el pensament antisemita del segle XIX. Hitler defensarà una teoria basada en l’antisemitisme del segle XIX que suposava la superioritat de la “raça ària”. Hitler diu que els jueus són uns ganduls dels quals cal desfer-se i que Alemanya s’ha de purificar dels jueus.
Acabada la 2a guerra mundial i eliminat el nazisme, els jueus van ser
restablerts amb tots els seus drets. L’any 1948 es constituïa oficialment l’estat d’Israel, on emigraren molts jueus de tot el món.

Res més, tan sols desitjar-vos un bon estiu i que per setembre estigueu tots aquí. Se que heu de llegir, m’ho en dit, i està molt bé que ho feu.
I tu,… si et sents trist o espantat, no et preocupis. L’estiu, com totes les grans coses, trasbalsa l’ànima. Intenta escriure un diari com feia l’Anna, on puguis escriure sobre els teus sentiments (i al setembre, si vols, el llegirem junts). No ens importa la lletra, oi que no?
 Quines coses…
Abans tenia por perquè no us coneixia. Ara tinc por perquè vosaltres no em coneixeu a mi. No patiu. No feu cas. Són coses meves.
Moltes gràcies a tots.
Bon estiu!

Us vull molt!
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives i no es pretén cap infracció dels drets d’autor, ni de cap institució.Sempre procuro donar la referènciaeditorial, i espero que s’entendrà que ho faigdes de l’admiració i amb ànim de recomanar--no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni ambintenció de perjudicar els drets de ningú, tot elcontrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest postconflicte de copyright o de qualsevol altre tipus,agrairé que m’ho facin saber i el suprimiriaimmediatamentMoltes gràcies.
Fotos d’internet i Wikipedia. seran retirades apetició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mecanoscrit del segon origen. Versió de Núria Martí Constans

    MANUEL DE PEDROLO                           MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN                                       Versió de Núria Mart...