dijous, 20 d’octubre de 2016

Llegendes. El déu Apol·lo i la princesa Coronis

623px-Adam_Elsheimer_-_Apollo_and_Coronis_-_Google_Art_Project

El déu Apol·lo i la princesa Coronis

Serà qüestió d’anar-hi més sovint amb els companys d’Astronomia, i sobretot després de llegir aquesta llegenda grega. Trobo que és un bon acompanyant si parlem de constel·lacions.  M’agradat tant una cosa com l’altra. No m’estranya que t’agradi tant emprar de la biblioteca un llibre cada setmana.
T’adones que he escrit emprar, i no una altra paraula, com préstec per exemple, que és la que diem sempre…
Doncs perquè el mateix que passa amb d’Astronomia també em passa escrivint en català, i el que faig és tindre al meu costat un diccionari. Quin remei! Bé, si vols llegirem la llegenda, i ja que hi som observarem les constel·lacions.

Ep, un moment! També  em van dir que expliqués els moviments de rotació i translació de la Terra al voltant del Sol.
Però això ho podem deixar per un altre dia, oi que sí?

ASCLEPI I LA IMMORTALITAT

CONSTEL·LACIONS: SerpentariSerpSagitariEscorpíCorb.

MESOS: de juny a setembre (però especialment juliol i agost)

Consignes d’observació: les constel·lacions d’Escorpí i de Sagitari no són massa visibles des del nostre país. Els mesos més favorables seran juliol i agost, però heu de buscar un lloc on la visibilitat cap al sud no estigui impedida per àrbres o muntanyes. Pel que fa a  la constel·lació del Corb, només comparteix el cel amb les altres quatre durant el mes de juny.

Llegendes relacionades:

Altres constel·lacions relacionades: Orió

Segons una llegenda grega, el déu Apol·lo i la princesa Coronis eren amants. De resultes del seu amor, Coronis va quedar embarassada. Apol·lo tot sovint estava de viatge, així que va deixar la noia acompanyada d’un preciós corb blanc (en aquell temps tots els corbs eren blancs). Mentre Apol·lo estava fora, Coronis va tenir relacions amb un altre home. El corb va volar fins a Apol·lo i el va advertir de la infidelitat de Coronis. Apol·lo, molt enfadat, va maleir l’animal, que des d’aleshores ha hagut de portar el color negre.

La constel·lació del Corb la podreu veure a sota de la de Virgo (només el mes de juny)

Apol·lo va explicar a la seva germana Artemisa el que havia passat amb Coronis, i la deessa, per venjar l’ofensa feta al seu germà, va matar d’una fletxa la dona infidel. Quan Apol·lo va veure morta Coronis es va penedir de la seva ira i d’haver provocat la venjança d’Artemisa. Va preparar un gran munt de llenya, i es va disposar a incinerar el cos de la noia. Ja començava a cremar-se el cos quan, de sobte, es va recordar d’una cosa: afanyós, li va obrir les entranyes a Coronis, i va treure del seu ventre el nen que portava dins, viu encara. Era el seu fill, i li va posar per nom Asclepi.

Apol·lo va deixar el bebè amb el centaure Quiró (la constel·lació de Sagitari) (veieu la llegenda de Quiró, el centaure més savi). Asclepi va créixer amb ell, i el centaure li va ensenyar medicina, cirurgia, l’art de guarir, i l’art de preparar pocions i medicaments, així com a formular encantaments.

La deessa Atena també va intervenir en la seva educació, i a més va regalar a Asclepi dos flascons amb sang de la gorgona Medusa, de propietats excepcionals. Medusa era la gran enemiga d’Atena. Havia estat una dona molt bella, però Atena l’havia convertit en una gorgona: un monstre horrible amb ales, enormes dents i serps al cap en lloc de cabells. Si algú la mirava als ulls es convertia en pedra. Perseu es va enfrontar a aquest monstre i li va tallar el cap (veieu la llegenda de Perseu i Andròmeda). Aleshores Atena va recollir la sang de la gorgona en dos recipients: en un va posar la sang de les venes del cantó esquerre, que tenia propietats curatives; i en l’altre va posar la sang de les venes del cantó dret, que constituïa un poderós verí.

Asclepi fou el metge de l’expedició dels Argonautes, navegant amb ells en el vaixell Argos (veieu la llegenda de Els argonautes i el velló d’or). Més tard va exercir com a metge durant la llarga guerra de Troia.

Asclepi acostumava a guarir als malalts a base d’herbes i plantes medicinals, de les que tenia gran coneixement.

Diu la llegenda que en certa ocasió, dins d’un sepulcre, Asclepi va observar una escena curiosa: una serp aconseguia guarir a una altra serp per mitjà d’una herba que li posava a la boca. També s’explica que, en un altre ocasió, a l’hospital d’Asclepi va arribar un malalt en estat tan greu que els metges es van negar a donar-li cap tractament; simplement el van deixar estirat, amb un bol de llet al seu costat. Per la nit, un escurçó, abundant en aquella zona, atret per la olor de la llet, consumí part de la mateixa, deixant restes del seu verí en el bol. Aquesta petita quantitat de verí, en ser ingerida pel malalt, li va produir la curació, aprenent aleshores els metges que algunes substàncies verinoses i tòxiques, administrades en dosis molt petites, tenien propietats curatives. Des d’aleshores, la serp es considerada com a símbol de la Medicina.

Asclepi amb una serp embolicada al bastó

A partir d’aquestes observacions, Asclepi va ser capaç de preparar un brevatge amb el que aconseguia ressuscitar els morts. El brevatge portava, entre d’altres ingredients, la sang de la gorgona Medusa que li havia regalat Atena.

Va tornar a la vida a un gran nombre de persones, entre ells a Glauco -heroi de la guerra de Troia-, al fill del rei Minos de Creta, o a Hipòlit -fill de Teseu-.

Però els déus estaven molt disgustats amb Asclepi, ja que sovint ressuscitava persones a qui ells, en els seus designis, volien mortes. Potser el més disgustat dels déus era Hades, rei del més enllà, que es queixava de que Asclepi li estava deixant buit l’infern, amb la mania que tenia de reviure els morts. Zeus va començar a témer que la resurrecció dels mortals compliqués l’ordre del món.

La última resurrecció que va intentar va ser la d’Orió, però li va costar la vida. Orió es gloriava davant dels seus amics de que ni tigres, ni panteres, ni lleons o serps podien atemorir-lo. En aquestes que va aparèixer un escorpí, i tots els seus amics es varen apartar espantats. Ell va riure irònicament, davant de la ridiculesa d’aquell petit i insignificant animal. I ja l’anava a esclafar amb el peu quan l’animal el va picar amb el seu agulló. El verí es va estendre ràpidament, i Orió va caure al terra mig mort. Afortunadament, Asclepi passava per allà, i el va poder curar. Però el déu Zeus no estava disposat a permetre més resurreccions, i va fer caure un llamp sobre el pobre Asclepi, que va deixar-lo fulminat. De l’impacte del llamp, Orió va caure al mar, i també va morir (veieu la llegenda de Orió, el caçador).

Apol·lo, afligit per la mort del seu fill, va pujar Asclepi al cel i el convertí en la constel·lació de Serpentari (Ofiuco). El va col·locar subjectant la constel·lació de la Serp, que és el símbol de la Medicina i de la vida renovada.

També Orió i l’Escorpí varen anar a parar al firmament. I aquest últim el van posar sota els peus de Serpentari, perquè tothom recordés que un dia, un metge amb molt de talent, va ser capaç de vèncer a la mort.

La constel·lació de Serpentari (Ofiuco) subjecta sobre les mans a la constel·lació de la Serp, que queda dividida en dos parts (el cap i la cua). A sota seu hi trobareu les constel·lacions de l’Escorpí i de Sagitari.

Tot el meu agraïment a Ramon Carreté que ha corregit el text, i també a la Biblioteca de Balsareny i AMPANS, per la seva col·laboració. Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Molt bon estiu!