TRAMPA DE FOC, DE NÚRIA MARTÍ CONSTANS (FINAL)

98741d_35be78a3cf674dbb970804b22866203c
Avui no hem llegit gaire, bé no tant com altres dies, el que hem fet és parlar molt. M’agrada quan parlem del tema del llibre. I si aquesta història parla de diverses coses millor que millor. Avui s’han reunit moltes d’aquestes coses en pocs capítols. La Laura i en Marc s’enamoren. La Bettina cada dia que passa veu més clar que no poden seguir per aquell camí, i s’implica tant com pot en la lluita contra l’explotació laboral.
A vosaltres amics meus, avui us semblava que les dues germanes bessones que sempre pensaven igual, a partir d’ara ja no seria el mateix. Però és  clar, penseu que aquí ens trobem amb dues coses diferents. Una és el cas de la Bettina (que és el cas de totes les dones) i l’altre és el cas de la Laura que li sembla que està embarassada. I aquesta diferència ens pot semblar que la Laura és una mica poruga. Jo crec que no és poruga, encara que la Bettina sigui una mica més decidida. Mireu si n’hi ha de coses…
images (8)
Les pèssimes condicions del treball. Un amo que només somia amb els diners sense importar-li el més mínim si els seus empleats ho passen malament o no. Que els fills no vagin a l’escola tampoc li importa. (ja ho heu dit molt bé tot això de l’escola) Molt interessant el vostre punt de vista.
També ha sortit el tema d’un amo que si li agrada una noia, fa el possible per anar amb ella. I si ella no vol l’endemà no tornarà a la feina. Malalties degudes a la ventilació inexistent, moltes hores, poca llum, poc menjar… Un núvol de pols del fil del cotó ho omple tot. Ningú parla, fins que la Bettina que ja feia dies que protestava i animava  les companyes dient-los que no podien seguir d’aquella manera, en cas contrari es posarien més malaltes o moririen.
images (11)
El Triangle era una  empreses que no s’havia adaptat a la modernització,  com sí que havien fet altres que es preocupaven  una mica més pels seus empleats. Posar escales d’emergència, mitjans contra incendis, ventilació, neteja, i més coses que elles demanaven. També passava que les altres empreses pagaven més de sou. És clar que ja hem dit que no eren totes les empreses, és per aquest motiu que cada cop més les treballadores s’unien més i més, encara que fossin de països diferents.

Recordeu que el senyor King, sempre deia que l’edifici era segur, modern, que no calia patir si es calava foc. De fet, el senyor King sabia molt bé que si passava això uns quants cubells d’aigua a cada planta no podrien apagar un foc. Ell sabia molt bé que uns pisos més avall  una  altra empresa  on feien capes i abrics, hi havia hagut focs petits però ells ho havien pogut apagar de seguida.
—A més ja hem dit que les portes les tenia tancades perquè no robessin les bruses que elles cosien—
La Bettina havia parlat amb el senyor King.
huelga-mujeres-new-york

EL VUITÈ PIS: FOC!

Del que dèiem de les piles de retalls, dels patrons (que tan bé explicava l’Anna, la vostra monitora) de tots aquells munts de retalls que no es llençaven, cistells, bruses pertot arreu. I el terra i les taules eres de fusta, igual que les cadires. Els homes no tenien prohibit fumar. El senyor King que no feia cas a la Bettina quan li demanava més mesures de seguretat.
Una noia,  mentre cosia, va veure el fum.
th
—Foc, foc! Va cridar.
Les noies (ja veieu com estan de juntes a la foto: gairebé no tenen lloc per a moure’s) es van atabalar molt. No podien sortir.
(Si em deixeu un moment voldria dir que tot això us fa molta ràbia. Ja ho veig!, però sobretot a un de vosaltres. M’he quedat amb les ganes de preguntar-li moltes coses, però com si fos un combat de boxa s’ha acabat el temps i no he dit res. La vostra monitora ha dit que era l’hora d’anar-vos-en) Ja l’hi preguntarem!
Jo també us deixo, i ho faig deixant unes fotos originals (com totes) i algun vídeo.
Quina angoixa!!….




Núria Martí Constans (final)


triangle shirtwaist factory
Durant els dies següents tots els diaris de Nova York parlaven del foc de la fàbrica Triangle.
A la primera pàgina, els titulars deien:
“Mort i desesperació”
“Noies joves i treballadores moren en una trampa de foc”
Un dels diaris va publicar la llista de víctimes.
Encara hi havia 7 persones que no se sabia qui eren. Uns dies més tard, es va fer un enterrament multitudinari a aquelles 7 persones. Plovia a bots i barrals. Tot i així, els carrers estaven plens de gent.
La Laura i en Marc, agafats de la mà, caminaven a poc a poc sota el paraigua.
—Què diríeu, que només va plorar la Laura, o era un plor de mares, germans, amics, i un plor general de tot el món obrer?
—És clar que sí! Va ser la Laura, però també tot el món treballador.
Els periodistes van difondre la notícia tant com podien. Tothom volia saber qui era el culpable.
centenario-mujer-trabajadora1
El senyor King va explicar que havia sigut un accident.
I va dir que pagaria tres setmanes de sou a les famílies de les víctimes. Com si a vegades alguns diners ho poguessin solucionar tot.
Al cap d’unes setmanes la policia va anunciar que el senyor King podia ser el culpable de la mort de tantes persones.
Al cap d’un temps, un advocat ric i famós defensava el senyor King.
Un advocat no tan ric ni tan famós es va excusar.
Un home del jurat molt ben vestit es va aixecar.
A la sala tothom va fer silenci.
—Un moment, un moment! Imagineu que tots nosaltres som el jurat, i hem de decidir si el senyor King és culpable o és innocent.
Quants diem Sí, i quants diuen No? 
Molt bé, ja està! Per a nosaltres, el senyor King és culpable. Ara seguim llegint i sabrem si aquell tribunal el va declarar innocent o culpable.
—Trobem el senyor King innocent —va dir l’home.
El senyor King somreia.
El públic es va posar dret. Tothom cridava. Molts tenien els punys tancats de la ràbia que sentien.
—Tots van morir per culpa teva! —va cridar la Laura al senyor King, assenyalant-lo amb el dit.
Ningú no l’escoltava.
El jutge i el jurat ja havien marxat.
—Què us sembla a vosaltres aquest judici?
—Penseu que, mentre la Laura demanava justícia, el senyor King ja estava buscant un altre local ben gran. Allà faria una fàbrica nova.
Ah!, ja no recordava de dir-vos que al senyor King només li van posar una multa de 20 dòlars.
—Què us sembla a vosaltres aquest judici?
La Laura feia una panxa tan grossa que li costava molt qualsevol cosa que fes. Dormir, seure…
Un matí va començar a tenir dolors de part. En Marc era al seu costat.
Van venir moltes veïnes que sabien què s’havia de fer.
Al llit, la Laura feia tanta força com podia. Va anar de pressa.
—Us heu adonat que va parir a casa seva? Es feia així, en aquell temps? Sabeu d’algú a les vostres famílies que en parlés, d’això?
Era una nena.
Tota suada i encara amb dolor, la Laura se la va mirar. En Marc els va fer un petó a totes dues.
—Es dirà…
—Qui sap com és dirà?
—Molt bé! Es dirà Bettina.

Aquests és el millor regal que li poden fer a la seva filla.
FINAL

Trampa de foc en àudiollibre

Escolta l’àudio:
Trampa de foc_pàgines 1 a 38
Trampa de foc_pàgines 39 a 68
Trampa de foc_pàgines 69 a 94

57176203trianglememorial
Celebració del dia del centenari

Fotos de Nova York, ahir i  avui.

images (8)

Agraïments.
A l’autora Núria Martí Constans. Per aquest meravellós llibre. Gràcies a ell les persones que ho han llegit, comentat i escoltat, ho han passat molt bé amb totes les ensenyances que van apareixent contínuament.
Hem vist les fotos (totes elles originals, recollides d’internet)
També donar les gràcies a la Biblioteca per la seva col·laboració. I a la persona que  generosament ha corregit els textos.
Moltes gràcies a tots.
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives . Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wiquipèdia.

Comentaris