diumenge, 6 de novembre de 2016

Cançons populars (Caramelles). Dedicat a tot el grup de joves de la Fundació AMPANS.

450px-clave-passeig_de_sant_joan_2
                                                  Josep Anselm Clavé
Súria és la capital catalana de les caramelles, per la seva antiguitat i pel gran nombre de participants que aplega aquesta festa tradicional de cant i dansa al carrer per celebrar la Pasqua. Aquesta integració de música i dansa converteix els carrers i places de la vila en escenaris privilegiats d’una manifestació cultural única d’arrel tradicional.
 Centenars de caramellaires de totes les edats, agrupats en diverses colles, omplen cada any els carrers de la vila coincidint amb els inicis de la primavera. Les Caramelles de Súria estan documentades des del segle XVI. Es tracta d’una tradició que passa de pares a fills i que atreu un nombre important de visitants.
 Tradicionalment, les colles caramellaires portaven les seves cançons i balls a les cases de pagès, on eren obsequiades amb menjar i beguda. Els caramellaires encarregats de recollir els donatius dels assistents són les lloques, identificables pels seus cistells adornats amb cintes.dscn0562
És clar, això d’anar per les cases de pagès passava als pobles, però a les ciutats anavende casa en casa. Quan jo era petit, al meu barri, el Poblenou, de Barcelona, hi havia moltes corals, almenys sis, i formaven part de les Cooperatives o Ateneus com “La Flor de Maig”, “El sable de Plata” o “L’Artesana”. D’aquesta Cooperativa eren socis la meva família (per part de mare) i per les Caramelles sortien a cantar, i l’última cançó, si no els la prohibien, la cantaven a la plaça de Sant Jaume junt amb moltes altres corals. Els nens dúiem els cistells adornats amb cintes, al capdamunt d’un pal molt llarg per arribar als balcons.
Exemple paradigmàtic de la Barcelona més popular, el Poblenou té el seu passat obrer i industrial incrustat a l’ADN. Encara avui. L’urbanisme, o el seu teixit associatiu de base, són alguns elements estructurals del barri on aquesta petja s’ha fet més visible. Però no pas els únics. Lligat a tot plegat, aquest enclavament ha estat un dels grans baluards del moviment cooperativista català. Una circumstància que es condensa en un llibre de recerca de 244 pàgines –Un barri fet a cops de cooperació–images-9
 Josep Anselm Clavé fou, sens dubte, un dels grans músics populars de la Renaixença. Creador de la Federació de Cors L’Euterpe, els quals assolirien la fama com a Cors d’en Clavé,arrencà els obrers de l’ambient miserable de les tavernes i, amb músiques senzilles i cançons amoroses, els donà una oportunitat de ser feliços. Clavé nasqué pobre i desventurat. Però, gairebé cec i condemnat a la caritat pública, lluità sempre coratjosament. I així, després de patir penes de presó i d’exili per les seves activitats de tipus polític, rebé tots els honors que un home pot desitjar, fins al punt de ser festejat per una reina d’Espanya, ell que fou, en tot moment, un republicà convençut i fidel als seus ideals. A tall d’anècdota, cal assenyalar que un governador li va regalar, al final d’un concert memorable, un rellotge d’or, el qual s’aturà just al mateix instant que el cor de l’il·lustre músic deixava de bategar: el 24 de febrer del 1874 a Barcelona, ciutat on havia vingut al món el 21 d’abril del 1824.
 Parlem, però, de “Les flors de maig”. Aquesta composició coral de Clavé, que data del 1858, és, en opinió d’alguns prestigiosos musicòlegs, la millor del seu repertori. I pot ser molt bé que sigui així, malgrat que en té d’altres que posseeixen igualment un altíssim grau de qualitat. “Les flors de maig” comença dient: “Prop del riu hi ha una verneda,/ i un saló enmig sa espessura/ amb catifes de verdures / i amb sofàs de troncs de faig”. I, a continuació (reproduiré només aquest fragment, per tal de no allargar-me massa), diu: “Lloc agrest a on van les nines / i on besant sa cara hermosa / les confon l’aura amorosa / amb les flors del gentil maig./ I els ocells busquen son niu / / entremig de la verneda, / i els ocells busquen son niu / entremig del bosc joliu.”Encara hi ha estrofes que les recordo com si fos ara.”Les flors de maig”.
LES FLORS DE MAIG Pastorel·la catalana
Prop del riu hi ha una verneda,
i un saló enmig sa espesura
amb catifes de verdures i
amb sofàs de troncs de faig.
Lloc agrest a on van les nines
i on besant sa cara hermosa
les confon l’aura amorosa
amb les flors del gentil maig.
I els ocells busquen son niu
entremig de la verneda,
i el ocells busquen son niu,
entremig del bosc joliu,
entremig de la verneda,
entremig del bosc joliu.
Sota d’un salze sentada una nina
trena joiosa son ric cabell d’or. Ay si!
És son mirall fresca font cristal·lina
són sos adornos violetes del bosc.
Altra teixint matisada guirnalda
gronxa son cos que és de gràcia un tresor.
Altra amb son blanc cabridet a la falda
canta més fi que el festiu rossinyol.
Més ay de los cors que en són d’eixes noies
les més riques toies del mes de les flors,
sí, del mes de les flors,
sí, del mes de les flors.
La vesprada al camp regala
d’albes perles bona almosta,
ja el sol vell fugia a la posta
i d’estels s’omple el cel blau.
Pastoretes ans no soni
de la queda la campana
ballarem una pavana
amb vosaltres sia siusplau.
I els ocells de dins son niu
glosaran una tonada,
i els ocells de dins son niu
glosaràn un cant festiu.
I els ocells de dins son niu
glosaran una tonada
i els ocells de dins son niu
glosaran un cant festiu.
Sota de un salze sentada una nina
trena joiosa son ric cabell d’or. Ay si!
És son mirall fresca font cristal·lina
són sos adornos violetes del bosc.
Altra teixint matisada guirnalda
gronxa son cos que és de gràcia un tresor.
Altra amb son blanc cabridet a la falda
canta mes fi que el festiu
que el festiu rossinyol.
Més ay de los cors que en són d’eixes noies
les més riques toies del mes de les flors
sí, del mes de les flors,
sí, del mes de les flors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mecanoscrit del segon origen. Versió de Núria Martí Constans

    MANUEL DE PEDROLO                           MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN                                       Versió de Núria Mart...