diumenge, 6 de novembre de 2016

Joan Maragall. El poema “La vaca cega”. Dedicat a tot el grup de joves de la Fundació AMPANS.

descarga-3
Joan Maragall i Gorina va ser un poeta català. La temàtica dels seus poemes és molt variada: trobem poesies sobre la natura, les llegendes, l’amor, cants a la seva terra i a la seva ciutat, i els elements espirituals.
El poema “La vaca cega” el va escriure un estiu, de vacances a Sant Joan de les Abadesses. Tracta sobre la natura. El poeta veia en la natura la possibilitat de vida, de salut, de regeneració i d’energia vital. És un poema del grup “Pirinenques” dins del llibre “Poesies”.
El poeta ens diu el que veu i ens comunica les emocions que li produeix el paisatge. Així, ens explica els moviments d’una vaca, cega per un cop de roc d’un vailet de Sant Joan de les Abadesses; els detalls descriptius del autor són els que reflecteixen l’emoció sentida.
Aquest poema ens porta a la reflexió sobre un món digne de ser estimat i de ser contemplat més enllà de les aparences, gràcies a la vaca cega, que ens permet veure les coses essencials que mouen el món. “La vaca cega” respon al sentiment de l’amor ampliat als éssers més imperfectes.
gallina_blanca_reference
                         Il·lustració publicitària de Junceda per a Gallina Blanca (1938)
bon_mot_reference
                 Il·lustració de Junceda per al calendari de la Lliga del Bon Mot (1934)
LES DUES IMATGES S’HAN EXTRET DEL BLOG: HTTP://LIBRORUM.PISCOLABIS.CAT/2011/12/EL-CALENDARI-DE-LA-LLIGA-DEL-BON-MOT.HTML
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llençat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set… Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
Monolit_vaca_cega_reference.jpg
Monòlit amb el poema de la ‘Vaca cega’ a la Font del Covilar de Sant Joan de les Abadesses
Joan Maragall forma part de la memòria col·lectiva, és el poeta popular per excel·lència. Molts dels seus versos ja formen part de la memòria popular i la gent no sap qui els va escriure. Bons exemples en són “El cant de la senyera”, “L’Empordà” i “La sardana”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Molt bon estiu!