dijous, 22 de desembre de 2016

Bones Festes!


arx-paper-x203
Balsareny

DSCN3592.JPG
                                                       Pessebre fet de paper
      Que la força i constància d’aquests mesos de treball compartit amb tots vosaltres il·lumini el nostre camí. 
Feliç 2017
fia-faia
Goigs de Nadal, de la Fia-Faia. Bagà i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà, Barcelona)
Per Nadal tothom s’esplaia
i no es cansa de cantar:
Fia-faia, fia-faia,
és Jesús nat a la paia,
sol d’amor que no es pondrà.
Tot vingué de la guspira
d’aquell “fiat” creador
que tant i tant ens admira
per la seva resplendor.
Festa eterna, la més gaia,
que l’Amor inaugurà.
Déu és foc d’Amor i Vida,
foc dels cors que, fet Pa i Vi,
a altes noces ens convida
a trenc d’alba en ressorgir,
quan la mort que ara ens esglaia
vencerem a esclat solar.
Sant Josep a l’establia,
com que hi feia tant de fred,
amb buscalls encalentia
peus i mans del Jesuset,
mentre una ovelleta xaia
i s’adorm el rabadà.
Convertim la nit en dia,
d’amor cremi el nostre cor
i a les llars on s’esmortia
es revifi el foc sumort.
Fins la més xacrosa iaia
sap que avui s’ha d’alegrar.
Amb les torxes ben enceses
cal foragitar la nit;
contra bruixes i maleses
no s’hi val fer l’adormit.
Xics i grans, tothom s’enfaia
als repics del campanar.
Cada torxa, una bandera
que s’encén al grat del vent,
mentre l’alegria impera
pels carrers ràpidament.
Oh, quin goig que ens embabaia!
No el deixem mai apagar!
Tot Bagà s’enfaristola,
es desperta Galceran
de Pinós, i Cerdanyola
també canta flamejant.
Del País és la talaia
més fulgent el Berguedà.
Nit sortosa que emmiraia
l’esperança del demà:
Fia-faia, fia-faia,
és Jesús nat a la paia,
sol d’amor que no es pondrà.
(Lletra de Mn. Climent Forner)
QUAN ES CELEBRA
24 de desembre
DESCRIPCIÓ
La festa consisteix en la crema d’unes torxes, anomenades FAIES, el capvespre de la vigília de Nadal a partir del tradicional “Toc d’Oració”.
Abans d’iniciar-se la crema general, s’encèn una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d’allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna. Els portadors en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires La crema s’acompanya amb cants molt breus:
“Fia-faia, que nostro Senyor ha nascut a la paia”
Quan les torxes queden ben curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la qual solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de ball i de joc. La festa de Bagà té un caire espectacular amb gairebé dues-centes torxes a la plaça porxada.
BONES FESTES!
DSCN3591.JPGfia-faia-blog3

dissabte, 17 de desembre de 2016

Per molts anys, Josep!

pastis_mario
Vau entrar a la Biblioteca més contents que altres cops. Em vau felicitar molt efusivament, abraçades, petons, i un “Per molts anys”, amb un pastís tot gran, dibuixat en un paper!
Plens de bona amistat, no hi podia faltar un parell de poemes fets per vosaltres. Us ho vaig agrair molt tot plegat. Els he posat al bloc com us vaig prometre. També els podeu trobar, com sempre, posat per l’Anna, aquí mateix, al tauler de suro.
CANÇÓ DE DESEMBRE.
3652879da75c92c
Amb aigua, neu, fred i vent, temps rigorós de l’hivern…
Mentre s’apaga el caliu
de la posta desolada,
com a flor de card morada
que el vent se’n porta, en el viu.

Airet del desembre,
frisa l’ànima de la cançó,
emanant de l’horitzó
damunt la planura llisa.
CALENDARI
desembre-bloc
Desembre que arribes
amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes
fa el cim més suau.

L’anyada s’acaba,
t’enduus la tardor;
però amb tu torna sempre
el Nadal del Senyor.
***
I també moltes dedicatòries, moltes!
Moltes gràcies a vosaltres.

Presentació de “Romeo i Julieta”, William Shakespeare (1597)



Club de Lectura en veu alta


romeoandjuliet1597
Biblioteca de Balsareny i Fundació AMPANS
Octubre 2016
L’últim llibre que hem llegit ha sigut ‘Les mateixes estrelles’, de Núria Martí. Com sempre, estem agraïts a l’escriptora i a l’Editorial “Lectura fàcil”, perquè llegir un dels seus llibres és veritat que és un plaer, i ens permet compartir idees, pensaments i experiències.
L’obra que començarem avui penso que és un tema totalment diferent dels que hem fet fins ara. Es tracta, com veieu, d’una de les obres més populars de l’autor anglès William Shakespeare. El 26 d’abril de 1564 va ser batejat a l’església de la Santíssima Trinitat de Stratford. Tradicionalment s’ha establert el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, patró d’Anglaterra, com a data de la seva naixença. Va ser un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. I va morir el 23 d’abril de 1616 segons el calendari julià; 3 de maig de 1616 segons el calendari gregorià. Per tant, tal com us va explicar l’Anna dilluns passat, aquest any es commemora el IV Centenari de la seva mort, junt amb la de Miguel de Cervantes. També se celebren els 700 anys de la mort de Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316)
‘Romeo i Julieta’ és una tragèdia escrita per William Shakespeare l’any 1597. Explica la història dels amors de Romeo i Julieta, dos joves que pertanyen a famílies enfrontades, els Montagut i Capulet, i que han passat a ser l’encarnació artística d’un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé un símbol i model literari, i un dels màxims exemples de parelles desgraciades.
romeo_juliet_the_friar
Com ja sabeu es tracta d’una de les obres més populars de l’autor anglès i, al costat de Hamlet (recordo que en anomenar Romeo i Julieta us va vindre a la memòria en Hamlet),Romeo i Julieta és la que més vegades ha estat representada. Encara que la història forma part d’una llarga tradició de romanços tràgics que es remunten a l’antiguitat, fixeu-vos que l’argument està basat en la traducció anglesa (The Tragical History of Romeus and Juliet, 1562) d’un conte italià de Mateo Bandello.Per la seva banda, el 1582, William Painter en realitzà una versió en prosa a partir de relats italians i francesos, que va ser publicada en la col·lecció d’històries ‘Palace of Pleasure’. Shakespeare va prendre diversos elements de les dues obres tot i que, amb l’objecte d’ampliar la història, va crear nous personatges secundaris, com Mercutio i Paris. (que no sé si sortiran en el llibre que llegirem ara).
Durant la major part del segle XX, als crítics no els agradava gaire; la comparaven amb les quatre grans tragèdies que Shakespeare escrigué en la primera dècada del segle XVII (HamletEl Rei LearMacbeth i Otel·lo). Però en les últimes dècades aquest punt de vista s’ha revisat i, mirat des d’una nova perspectiva, la tragèdia dels joves enamorats pot ser vista com una obra extraordinària. En efecte, en la tragèdia es fonen l’amor i la mort, i és comparada amb “una tempesta de sang” on aquesta obsessió mai no havia estat tan bellament descrita. L’èxit de l’obra propicia contínues adaptacions per als escenaris, el cinema, els musicals i l’òpera.
Ja no puc dir res més, sinó desitjar que us agradi tant com totes les que hem llegit i explicat. També hem comentat totes les coses què més hem necessitat, hem vist vídeos, fotos i textos en el blog, junt amb els llibres i mapes que l’Anna ens ha posat a l’abast. Crec que res més per ara.
Moltes gràcies per tot.

Una altra baralla.



                                          El balcó de la casa de Julieta.
Molt bé, ja estem tots d’acord que diversos punts de Romeu i Julieta estant aclarits (i tot veien que una jove que ha vingut amb vosaltres ens està gravant en vídeo), podem començar quan vulgueu.
 Qui vol començar a llegir?
Una altra baralla. 1
Verona és una bonica ciutat del nord d’Itàlia.
Durant el segle XIV era una població comercial molt pròspera.

Una ciutat pròspera vol dir que és rica i amb molta activitat […]
 L’obra consta de cinc actes. El primer acte serveix, essencialment, per exposar la situació inicial d’enemistat entre les dues famílies, Montagú i Capulet, i per presentar els personatges. Els criats d’una i altra família inicien una baralla multitudinària en una plaça de Verona, que només cessa després de la intervenció del príncep Escalus.
Aquest, cansat de les constants disputes entre els dos bàndols enfrontats, fa una advertència pública en virtut de la qual es castigarà amb la mort els qui siguin responsables de nous aldarulls. A més, cita per separat els caps de les famílies Montagú i Capulet per parlar del tema i mirar de trobar una solució satisfactòria per a tothom. L’acte continua amb la presentació dels altres personatges.
El jove Romeu, de la família Montagú, que no havia participat en la baralla, es mostra malenconiós mentre conversa amb el seu amic Benvòlio. La raó d’aquesta actitud és l’amor; Romeu manifesta a Benvòlio que està enamorat d’una dama, Rosalina, però es tracta d’un amor no correspost, i això el fa patir. Tot i que el comte Paris demana al senyor Capulet la mà de la seva filla, Julieta, aquest considera que encara no és hora de parlar de casament.
En qualsevol cas, sí que li deixa clar que el considera un candidat adequat i el convida al ball que té previst oferir aquell mateix vespre a casa seva. El senyor Capulet lliura a un criat una llista de persones que ha d’anar a trobar, a propòsit del ball, però el criat –que no sap llegir–, un cop al carrer, es troba amb Romeu i li demana que li llegeixi el contingut del paper. D’aquesta manera, Romeu s’assabenta de la celebració del ball.
 Benvòlio li recomana que hi assisteixi perquè, de ben segur, comptarà amb la presència de Rosalina, i així, quan la vegi, s’adonarà que no n’hi ha per a tant.
Tot seguit ens és presentada Julieta, mentre parla amb la seva mare i amb la dida. En aquesta conversa, la senyora Capulet planteja a la filla la pretensió de Paris de casar-se amb ella, i Julieta respon, obedient, que farà el que els seus pares vulguin.
Al vespre, després que Romeu s’hagi trobat amb diversos amics i, tots disfressats, hagin arribat a casa dels Capulet, s’esdevé el ball, durant el qual Julieta i Romeu enllacen les mirades i queden embadalits l’un per l’altre. 
Tibald, el nebot de la senyora Capulet, s’adona de la presència de Romeu, un Montagú, i ho considera una provocació. Quan és a punt d’usar la força per treure’l del ball, el senyor Capulet li ordena que no faci res, atès que Romeu no ha causat cap problema. L’acte es clou amb la descoberta, per part dels dos amants, que la persona que estimen forma part de la família rival. Tot i això, aquest fet no els fa desistir del desig de retrobar-se.

Refrescant la memòria. Romeo i Julieta.logo-romeo-y-julieta


Han passat un parell de setmanes que, o no hem vingut, ja sigui per fer el pont de la Castanyada o que no hem pogut estar plenament dedicats com sempre, amb molta atenció a la novel·la. Sigui com sigui no hem de patir per res, tornarem enrere les vegades que calgui, i quan vosaltres (tots) digueu de reprendre el capítol que toqui, llavors seguirem.
—Hi ha paraules que m’agradaria comentar-les, i a vosaltres també, ja ho sé. Alguna d’elles com “la Dida ” les heu preguntat.
—Doncs diem “dida” a la dona que alleta l’infant d’una altra. Li dóna el pit. També ho diem de la dona que té cura d’un infant sense alletar-lo. Estem d’acord tots?
Ara una altra cosa. Hi ha frases precioses que m’agradaria recordar-les. Hem llegit:”—Déu meu! —va exclamar, disgustada, Julieta— El meu únic amor, el fill del nostre enemic! L’he vist massa aviat i he sabut qui era massa tard”. L’Anna i jo hem coincidit al moment que l’heu llegit, per això us expliquem què vol dir la Julieta.
—Voleu que en un moment us ho recordi tot des del principi. Ho diré ràpid, tan sols per refrescar la memòria. L’Anna (la vostra monitora) també us explica moltes coses que són molt interessants sobre el que passava a les famílies, i la manera que tenien de fer casar els fills des de ben joves.
rodaje8-8_g
Ciutat, Verona. Època: el segle XIV.
Població comercial pròspera.
Dues famílies importants: els Montagú i els Capulet. Eren enemigues. No se’n saben els motius. Aquesta enemistat els feia barallar-se, família contra família, criats contra criats, amics contra amics.
El príncep es diu Escalus.
Els criats de la família Capulet, són: Samsó i Gregori.
Els criats de la família Montagú, són: Baltasar i Abraham.
La baralla. Arriba Benvolio, nebot dels Montagú.
Julieta, filla dels Capulet.
El comte Paris, pretendent de Julieta.
Paris li recorda al senyor Capulet el seu desig de prometre’s a Julieta.
El senyor Capulet li contesta que Julieta encara és massa jove, que deixi passar el temps. Li recomana que la festegi fins que ella accepti. I el convida a assistir a la festa que farà aquella mateixa nit.
Li dóna la llista de convidats al seu criat i li demana que els busqui per informar-los, però ell no sabia llegir. Només els nobles i gent culta sabia llegir, així que va esperar per veure a qui li ho podia demanar.
Veu, llavors, Benvolio i Romeu, encara que no sap qui són, i els demana que li llegeixin la llista. El criat els agraeix l’ajuda i li diu que si no són dels Montagú poden també assistir a la festa. Decideixen anar-hi tots dos.
Julieta, mentrestant, és a la seva habitació arreglant-se. La dida li diu que la seva mare vol parlar amb ella. Li vol parlar de casament, però ella encara no hi havia pensat. L’informa que el comte Paris es vol casar amb ella i la mare li demana si seria capaç d’arribar a estimar-lo.
images-6
Il·lustració de Julieta. Obra de Philip Hermogenes Calderon, del 1888.
Capítol 3. A la festa de disfresses
Romeu, Benvolio, Mercucio i cinc amics més es dirigeixen a la festa de disfresses. Duen les màscares, però temen ser reconeguts. Romeu pressent que alguna cosa ha de passar aquesta nit. Van xerrant pel camí.
En arribar, el senyor Capulet no feia més que donar la benvinguda als convidats. Mentre els dos cosins Capulet xerraven i discutien, Romeu i els seus amics van aprofitar per entrar sense ser vistos.
Un cop han sopat i ballat, Romeu, des d’un racó, es fixa en una noia i li demana a un criat qui és. Aquesta conversa la sent Tibald, el nebot de la senyora Capulet, i se n’adona el senyor Capulet. Aquest, però, diu a Tibald que el deixi en pau, ja que sembla que es comporta correctament; però Tibald diu que no ho pot tolerar, que fos allà, a la festa, perquè és una provocació. Tibald pensa que això no acabarà així, i que el desafiarà a un duel quan acabi la festa.
Romeu, mentrestant, s’ha acostat a Julieta i hi ha començat a parlar. Quan li veu els ulls, se n’enamora a l’instant. Fa un intent d’agafar-li la mà, i després un petó, però els interromp la dida.
Llavors Romeu s’assabenta que Julieta és una Capulet. Marxa sense explicar als seus amics res de tot el que ha succeït. Julieta també se’n sent, d’enamorada i també sap per la dida que aquest amor és impossible, que no és per a ella.
romeo-julieta
Capítol 4. Sota el balcó
Romeu vol tornar a veure Julieta i torna al palau dels Capulet. S’amaga darrere uns matolls del jardí i veu el llum encès d’una de les cambres: la de Julieta, que en aquell moment surt al balcó.
Romeu sent el que diu Julieta, que no és res més que una declaració d’amor. Llavors ell surt de l’amagatall i ella tem per la seva seguretat. Li demana que si el seu amor per ella és de veritat i es vol casar amb ella, li ho digui al missatger que ella enviarà demà, fent-li saber on i quan es casaran.
Romeu decideix anar a veure fra Llorenç al monestir de Sant Francesc per demanar-li consell. El frare és amic de les dues famílies. Li demana que els casi en secret. El frare creu que el principal motiu que té per casar-los és perquè això pot servir perquè les dues famílies deixin d’odiar-se.
Capítol 5. Un casament secret
Julieta explica el seu amor a la dida. L’envia a cercar Romeu, per a veure si té cap missatge per a ella.
Benvolio i Mercucio es pregunten on deu ser Romeu. Tibald li ha enviat una carta en què el desafia. Llavors veuen Romeu i també la dida, que el busca. Romeu li diu a la dida que, a la tarda, Julieta i ella vagin al monestir, on fra Llorenç els confessarà i després els casarà.
Aconsella la dida que després s’esperi fora del convent perquè el seu criat li donarà una escala de corda que ha de penjar al balcó de Julieta perquè a la nit pugui pujar.
Tots tres es reuneixen a la cel·la de fra Llorenç: Julieta, Romeu i el monjo.
Tots tres decideixen que no diran a ningú que els joves s’han casat fins que les dues famílies facin les paus. Mentrestant es veuran en secret.
—Moltes gràcies per escoltar-me, companys!

Romeo i Julieta. Romeu és condemnat només al desterrament de la ciutat de Verona.


Avui l’Ignasi ha vingut més content que mai. M’havia parlat molt d’un besavi seu que havia sigut l’alcalde de Manresa, i sempre ha buscat la informació d’ell on fos. I fins ara no havia aconseguit res. Ara ja ho sap segur!! Jo també m’he posat content, fins i tot prometo que volia celebrar-ho amb tothom. Tots el felicitàvem. S’ho mereix!


El 28 de juliol de 1950 Margarida Xirgu dirigeix “Romeo i Julieta” amb versió castellana de Marcelino Menéndez y Pelayo, amb la Comedia Nacional del Uruguay en el Teatro Solís.
plantilla1pp_w944_h629
Hem començat recordant els capítols anteriors; d’aquesta manera podem lligar millor la història de Romeu i Julieta, i alhora els plans que té fra Llorenç d’unir les dues famílies, però les coses no van sortir com ell esperava.
Tibald arriba a la plaça de Verona on hi ha Mercucio i Benvolio disposats a barallar-s’ho. Cada vegada s’hi aplegava més gent per barallar, i quan Romeu arribà i veu el que passa, intenta per tots els mitjans d’evitar-ho. Ara sap que Tibald és el cosí de la seva esposa i no pot permetre que aquest combat es produeixi. Romeu li demana perdó i la gent no entenia l’aparent covardia que manifestava. En un moment que Romeu s’interposa entre Tibald i Mercucio, aquest resulta ferit de mort.
[…] —Maleïdes les vostres famílies i les vostres enemistats! Aquel brivall de Tibald m’ha ferit de mort! […]…..
—Pareu un moment, si us plau —diu la vostra monitora—. Què vol dir «brivall?»
No ho sabem. Com sempre, cap problema: per a això tenim el diccionari al nostre costat.
—Mercè, m’ajudes a buscar aquesta paraula?
—Aquí la tenim! Brivall. El DIEC diu: «brivall. 1 m. [LC] Home de la gentalla, de la briva. / 2 m. [LC] Noi eixerit o entremaliat.»
Ara sí que tenim un desconcert. Com pot ser que un home en mati un altre i el diccionari digui que «brivall» significa un «Noi eixerit o entremaliat»? Perquè «un home de la gentalla, de la briva», no s’entén. Es decideix per unanimitat que direm que és un canalla. Discussió sense espases, pacíficament:
—Canalla és en castellà! Canalla són els nens!…
Al final es pot solucionar i continuem.
1355759767-1608781602-71_castelvecchioverona_1189554593
Aquest pont està siutat al nord d’Itàlia, damunt del riu Adige a Verona. Està unit a la fortalesa Castelvecchio. Fou construït l’any 1356, en el seu moment va ser el pont arquejat més llarg amb 47,8m. Els arcs del pont estan fets de marbre i les estructures superiors de totxos vermells igual que les torres ubicades als extrems. Aquestes van ser destruïdes pels francesos al segle XVIII; tan mateix el tauler del pont va ser destituït per les forces nazis en la seva retirada durant la segona guerra mundial al 1945. El pont va ser reconstruït als anys 50 del segle XX.
calle-compania1
Llavors Romeu sí que s’enfurisma i mata Tibald. De seguida arribà la guàrdia i Romeu ha de fugir. Benvolio respon les preguntes que li fa el príncep Escalus.
Romeu és condemnat només al desterrament de la ciutat de Verona. No hi ha presó, perquè Romeu no volia lluitar: és un home de pau. Però mai més no hi podria tornar, a Verona.
Romeu, desesperat per la mort de Mercucio i Tibald, es refugia amb fra Llorenç a qui explica tot el que ha esdevingut. Julieta no es creu la mort del seu cosí quan li ho explica la seva dida. Dubta de Romeu, alhora que pensa que ell no pot ser capaç de fer una cosa així. La dida li promet a Julieta que veurà Romeu aquella mateixa nit abans no marxi desterrat; Julieta li dóna un anell per a ell, mentre marxa a plorar amb la seva família.
Mentrestant la dida marxa al monestir on és Romeu. Fra Llorenç l’està convencent que no és tan greu que l’hagin desterrat. Pot anar on vulgui, a un altre lloc. Però per a Romeu estar separat de Julieta és com ser mort, fet que fra Llorenç considera un desagraïment a la bona voluntat del príncep.
Comentem una bona estona si en Romeu té raó o no.i també si la té fra Llorenç.
En això que arriba la dida i Romeu es vol treure la vida en saber que Julieta està molt trista i creu que és un assassí. Llavors fra Llorenç li diu que té un pla. Li proposa que s’acomiadi aquella mateixa nit de Julieta i marxi a Màntua. Ell s’encarregarà de solucionar les desavinences entre les dues famílies i li ho farà saber a través del seu criat Baltasar.
El company Enric és un home que ha viatjat molt, i que no solament ens diu on estan situades les ciutats en un mapa, sinó que també ha estat a la majoria d’aquestes ciutats. Ens explica coses de Màntua.

Shakespeare en la Pintura: “Romeo i Julieta”


1. PORTADA
Oh Romeo, Romeo! Per què ets tu Romeo? Nega al teu pare i refusa el teu nom; o, si no vols, jura’m tan sols que m’estimes, i deixaré jo de ser una Capulet.
L’obra del poeta i dramaturg anglès, William Shakespeare, ha servit d’inspiració a pintors, escultors, actors, actrius, i a nombrosos artistes al llarg de la història. Avui ens fem ressò de la pintura creada de l’obra “Romeo i Julieta” (publicada en 1597), o almenys, d’una part representativa d’aquesta.
La major part de les pintures inspirades en Romeo i Julieta pertanyen al segle XIX i responen a un ideal prerafaelita i de tall medieval que submergeixen a cadascuna de les obres en una aura romàntica. La dona (en aquest cas Julieta), pren un paper protagonista, representada com a dona fràgil, preocupada i soferta. En la major part dels casos s’escenifica l’amor de Romeo i Julieta, o bé el tràgic final dels amants, mentre que a la menor de les ocasions es representa la lluita entre els Montagú i els Capulet, o les diferències entre aquestes famílies, causa del dramàtic desenllaç.
2. El último beso de Romeo y Julieta, Francesco Hayez, 1823
“L’últim petó de Romeu i Julieta”Francesco Hayez (1823)
3. La muerte de Romeo y Julieta, Diebolt, 1825
“La mort de Romeu i Julieta“, Diebolt (1825)
4. El casamiento de Romeo y Julieta, Francesco Hayez, 1830
“El casament de Romeu i Julieta”, Francesco Hayez (1830)
5. La reconciliación entre los Montesco y los Capuleto tras la muerte de Romeo y Julieta, Frederic Leighton, 1855
“La reconciliació entre els Montagú i els Capulet després de la mort de Romeu i Julieta”, Frederic Leighton (1855)
6. Julieta y su ama, John Roddam Spencer Stanhope, 1860
“Julieta i la dida”John Roddam Spencer Stanhope (1860)
7. Los funerales de Julieta, Scipione Vannutelli, 1860s
“Els funerals de Julieta”, Scipione Vannutelli (h.1860)
8. Romeo y Julieta, Ferdinand Piloty, 1860s
“Romeo i  Julieta”, Ferdinand Piloty (h.1860)
9. Romeo y Julieta delante del Padre Lorenzo, Karl Ludwig Friedrich Becker, 1870
“Romeo i Julieta davant de Fra Llorenç”, Karl Ludwig Friedrich Becker (1870)
10. Romeo y Julieta, Ford Madox Brown, 1870
“Romeo i Julieta”Ford Madox Brown (1870)
11. Romeo y Julieta, Dicksee, 1880s
“Romeo i Julieta”, Dicksee (h.1880)
12. Julieta, Waterhouse, 1898
“Julieta”Waterhouse (1898)
13. Dónde está Romeo, William Hatherell, 1912
“On és Romeo?William Hatherell (1912)
14. Romeo y Julieta, Marc Chagall, 1964
Romeo i Julieta”Marc Chagall (1964)
15. Romeo y Julieta, Anna Razumovskaya
“Romeo i Julieta”, Anna Razumovskaya (s.XXI)

romeo-y-julieta-1905-escultura-de-auguste-rodin
Romeo i Julieta (1905) escultura de August Rodin 


iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/_Od7gx3Dc-U” frameborder=”0″ allowfullscreen>
Fonts i enllaços d’interès:
Salaman, M. (1916). Shakespeare in Pictorial Art.
Merchant, W. M. (1959). Shakespeare and the Artist.

Mecanoscrit del segon origen. Versió de Núria Martí Constans

    MANUEL DE PEDROLO                           MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN                                       Versió de Núria Mart...