dissabte, 17 de desembre de 2016


Refrescant la memòria. Romeo i Julieta.logo-romeo-y-julieta


Han passat un parell de setmanes que, o no hem vingut, ja sigui per fer el pont de la Castanyada o que no hem pogut estar plenament dedicats com sempre, amb molta atenció a la novel·la. Sigui com sigui no hem de patir per res, tornarem enrere les vegades que calgui, i quan vosaltres (tots) digueu de reprendre el capítol que toqui, llavors seguirem.
—Hi ha paraules que m’agradaria comentar-les, i a vosaltres també, ja ho sé. Alguna d’elles com “la Dida ” les heu preguntat.
—Doncs diem “dida” a la dona que alleta l’infant d’una altra. Li dóna el pit. També ho diem de la dona que té cura d’un infant sense alletar-lo. Estem d’acord tots?
Ara una altra cosa. Hi ha frases precioses que m’agradaria recordar-les. Hem llegit:”—Déu meu! —va exclamar, disgustada, Julieta— El meu únic amor, el fill del nostre enemic! L’he vist massa aviat i he sabut qui era massa tard”. L’Anna i jo hem coincidit al moment que l’heu llegit, per això us expliquem què vol dir la Julieta.
—Voleu que en un moment us ho recordi tot des del principi. Ho diré ràpid, tan sols per refrescar la memòria. L’Anna (la vostra monitora) també us explica moltes coses que són molt interessants sobre el que passava a les famílies, i la manera que tenien de fer casar els fills des de ben joves.
rodaje8-8_g
Ciutat, Verona. Època: el segle XIV.
Població comercial pròspera.
Dues famílies importants: els Montagú i els Capulet. Eren enemigues. No se’n saben els motius. Aquesta enemistat els feia barallar-se, família contra família, criats contra criats, amics contra amics.
El príncep es diu Escalus.
Els criats de la família Capulet, són: Samsó i Gregori.
Els criats de la família Montagú, són: Baltasar i Abraham.
La baralla. Arriba Benvolio, nebot dels Montagú.
Julieta, filla dels Capulet.
El comte Paris, pretendent de Julieta.
Paris li recorda al senyor Capulet el seu desig de prometre’s a Julieta.
El senyor Capulet li contesta que Julieta encara és massa jove, que deixi passar el temps. Li recomana que la festegi fins que ella accepti. I el convida a assistir a la festa que farà aquella mateixa nit.
Li dóna la llista de convidats al seu criat i li demana que els busqui per informar-los, però ell no sabia llegir. Només els nobles i gent culta sabia llegir, així que va esperar per veure a qui li ho podia demanar.
Veu, llavors, Benvolio i Romeu, encara que no sap qui són, i els demana que li llegeixin la llista. El criat els agraeix l’ajuda i li diu que si no són dels Montagú poden també assistir a la festa. Decideixen anar-hi tots dos.
Julieta, mentrestant, és a la seva habitació arreglant-se. La dida li diu que la seva mare vol parlar amb ella. Li vol parlar de casament, però ella encara no hi havia pensat. L’informa que el comte Paris es vol casar amb ella i la mare li demana si seria capaç d’arribar a estimar-lo.
images-6
Il·lustració de Julieta. Obra de Philip Hermogenes Calderon, del 1888.
Capítol 3. A la festa de disfresses
Romeu, Benvolio, Mercucio i cinc amics més es dirigeixen a la festa de disfresses. Duen les màscares, però temen ser reconeguts. Romeu pressent que alguna cosa ha de passar aquesta nit. Van xerrant pel camí.
En arribar, el senyor Capulet no feia més que donar la benvinguda als convidats. Mentre els dos cosins Capulet xerraven i discutien, Romeu i els seus amics van aprofitar per entrar sense ser vistos.
Un cop han sopat i ballat, Romeu, des d’un racó, es fixa en una noia i li demana a un criat qui és. Aquesta conversa la sent Tibald, el nebot de la senyora Capulet, i se n’adona el senyor Capulet. Aquest, però, diu a Tibald que el deixi en pau, ja que sembla que es comporta correctament; però Tibald diu que no ho pot tolerar, que fos allà, a la festa, perquè és una provocació. Tibald pensa que això no acabarà així, i que el desafiarà a un duel quan acabi la festa.
Romeu, mentrestant, s’ha acostat a Julieta i hi ha començat a parlar. Quan li veu els ulls, se n’enamora a l’instant. Fa un intent d’agafar-li la mà, i després un petó, però els interromp la dida.
Llavors Romeu s’assabenta que Julieta és una Capulet. Marxa sense explicar als seus amics res de tot el que ha succeït. Julieta també se’n sent, d’enamorada i també sap per la dida que aquest amor és impossible, que no és per a ella.
romeo-julieta
Capítol 4. Sota el balcó
Romeu vol tornar a veure Julieta i torna al palau dels Capulet. S’amaga darrere uns matolls del jardí i veu el llum encès d’una de les cambres: la de Julieta, que en aquell moment surt al balcó.
Romeu sent el que diu Julieta, que no és res més que una declaració d’amor. Llavors ell surt de l’amagatall i ella tem per la seva seguretat. Li demana que si el seu amor per ella és de veritat i es vol casar amb ella, li ho digui al missatger que ella enviarà demà, fent-li saber on i quan es casaran.
Romeu decideix anar a veure fra Llorenç al monestir de Sant Francesc per demanar-li consell. El frare és amic de les dues famílies. Li demana que els casi en secret. El frare creu que el principal motiu que té per casar-los és perquè això pot servir perquè les dues famílies deixin d’odiar-se.
Capítol 5. Un casament secret
Julieta explica el seu amor a la dida. L’envia a cercar Romeu, per a veure si té cap missatge per a ella.
Benvolio i Mercucio es pregunten on deu ser Romeu. Tibald li ha enviat una carta en què el desafia. Llavors veuen Romeu i també la dida, que el busca. Romeu li diu a la dida que, a la tarda, Julieta i ella vagin al monestir, on fra Llorenç els confessarà i després els casarà.
Aconsella la dida que després s’esperi fora del convent perquè el seu criat li donarà una escala de corda que ha de penjar al balcó de Julieta perquè a la nit pugui pujar.
Tots tres es reuneixen a la cel·la de fra Llorenç: Julieta, Romeu i el monjo.
Tots tres decideixen que no diran a ningú que els joves s’han casat fins que les dues famílies facin les paus. Mentrestant es veuran en secret.
—Moltes gràcies per escoltar-me, companys!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Molt bon estiu!