dissabte, 29 d’abril de 2017

FESTA MAJOR DE BALSARENY- BALLS TRADICIONALS 1A PART

El Reportatge

<iframe id="iframe_chapter" src="http://tvbergueda.xiptv.cat/embed/303174?width=778&amp;iframe_width=800&amp;share=&amp;height=438&amp;iframe_height=484" name="iframe_chapter" width="800" height="484" frameborder="0" scrolling="no"></iframe>


FESTA MAJOR DE BALSARENY- BALLS TRADICIONALS 2A PART

El Reportatge

<iframe id="iframe_chapter" src="http://tvbergueda.xiptv.cat/embed/303464?width=778&amp;iframe_width=800&amp;share=&amp;height=438&amp;iframe_height=484" name="iframe_chapter" width="800" height="484" frameborder="0" scrolling="no"></iframe>

FESTA MAJOR DE BALSARENY- CAFÉ CONCERT COBLA PRINCIPAL DE BERGA

El Reportatge

<iframe id="iframe_chapter" src="http://tvbergueda.xiptv.cat/embed/303465?width=778&amp;iframe_width=800&amp;share=&amp;height=438&amp;iframe_height=484" name="iframe_chapter" width="800" height="484" frameborder="0" scrolling="no"></iframe>

diumenge, 2 d’abril de 2017

Moby Dick

01
PRESENTACIÓ MOBY DICK
Moby Dick és la novel·la més important de Melville. Explica l’obsessió d’un home, el capità Ahab, per matar Moby Dick, una balena en la qual veu l’encarnació del Mal. Ahab actua mogut per l’odi a l’animal que, una vegada, li va arrencar una cama. Però, per sobre del ressentiment, predomina la seva convicció que Moby Dick és un ésser malèfic que el destí ha decidit posar davant d’ell perquè el mati o perquè mori en l’intent.
Herman Melville va néixer a Nova York (Estats Units). El seu pare va ser el darrer membre d’una adinerada família de comerciants. La ruïna familiar va obligar el jove Melville a treballar en diversos oficis, fins que es va enrolar com a mariner en un vaixell balener. Durant els cinc anys que va estar embarcat va recórrer el Pacífic sud i d’aquesta experiència en van sortir les seves millors narracions, com ara Typee (1846) o Omoo (1851). Va morir a Nova York.
Josep Lorman ha adaptat aquesta novel·la per la Col·lecció Kalafat seguint els criteris de Lectura Fàcil i Pablo Soler l’ha il·lustrat.
el-viaje-del-pequod-segn-una-ilustracin-de-everett-henry_thumb
Ismael, un jove mariner, decideix embarcar-se en un vaixell balener, el Pequod, per veure món i aprendre a caçar balenes. El capità del Pequod, Ahab, viu amb una sola idea al cap: capturar Moby Dick, l’anomenada “balena blanca” un catxalot que el va deixar sense cama. Per complir la venjança del capità, tota la tripulació decideix perseguir Moby Dick arreu del món.
Al llarg del viatge, els mariners del Pequod es van trobant altres vaixells que s’han topat amb el malvat animal i que els aconsellen d’allunyar-se’n.
Però res no fa canviar d’opinió a Ahab; ni tan sols la insistència de Strabuck, el primer oficial.
Durant tres dies, els valents homes lluitaran contra la balena blanca. És una lluita a vida o mort.
O potser només a mort…
$(KGrHqFHJBME9rY6tOH+BPdSv3l8IQ--60_57
“Pequot, su nombre proviene de pekawatawog, pequttoog, o paquatanog: “destructor” o “invasor”. Hábitat: Procedían de la parte superior del río Hudson en Nueva York, cerca del Lago Champlain. Alrededor del año 1500 se movieron hacia el valle del río Támesis en el sureste de Connecticut. En 1634 un grupo se separó formando la tribu Mohegan, éstos ocuparon la parte superior y occidental del valle Thames, los Pequot se ubicaron más cerca de la costa. Área Cultural: Bosques Orientales (América del Norte) Lengua: Algonquina
“Este tipo de barco, era de pequeño tamaño: +/- 10 m. eslora x 2-2’5 m. manga x 0’7 m. puntal. Estaba construida a tingladillo2 y albergaba sitio para generalmente doce personas. La tripulación consistía en: diez remeros, el timonel que se colocaba en popa y el arponero, que lo hacía en proa. Para que el batel se deslizará sigilosamente, ya que las ballenas no soportaban ruidos fuertes, se forraba la carena con piel de animal engrasada y los remos tenían la pala fina para no chapotear demasiado, es decir, para mitigar el estrépito producido al bogar”





Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Moby Dick

648px-Whale_Fishing_Fac_simile_of_a_Woodcut_in_the_Cosmographie_Universelle_of_Thevet_in_folio_Paris_1574

Com esteu, amics?
Ja veig que veniu amb ganes de llegir aquest llibre d’aventures. La veritat és que feia temps que no n’havíem llegit cap.
Aquests darrers dies he aprofitat que tenia temps per llegir aquesta versió de Josep Lorman sobre la història escrita per Herman Melville del fabulós catxalot blanc i la tràgica sort dels bojos que el van voler caçar. Està força bé. Com sempre, seguint els principis de la Lectura Fàcil, que permet gaudir de la literatura sense entrebancs. És una versió que ens regala aprenentatge, emoció, diversió i coneixements.
Quan era jove, no sé, uns tretze o catorze anys, vaig llegir per primera vegada aquesta aventura. Em va agradar moltíssim. Sé que era de l’Editorial Molino, que va ser creada a Barcelona el 1933 per iniciativa del val·lisoletà Pablo del Molino Mateus (1900 -1968).
Ja de gran, en vaig comprar de segona mà una edició de butxaca d’Edicions 62, traduïda per Maria-Antònia Oliver. És un llibre gran, és una versió que té 830 pàgines comptant 14 pàgines de citacions prèvies, abundants notes i un vocabulari de termes mariners que serà molt útil a qui li agradi el tema del mar o als caçadors de balenes.
A mi em va ser un llibre difícil de llegir: “Massa carregat de pàgines i de les intencions de l’autor”. No ho dic jo, sinó un lector il·lustre: Ray Bradbury, el guionista de la pel·lícula que va fer John Huston sobre el llibre l’any 1956.
Tot això que explico aquí, ja ho vaig comentar amb vosaltres el dilluns passat quan us vaig presentar el llibre. Tots hi vau dir la vostra i realment vaig trobar que entre tots en sabeu molt. De la novel·la, de mesures marineres,de distàncies, i també d’història. Val molt la pena, llegir amb vosaltres.
Comentant l’obra amb l’Anna —la vostra Anna—, jo li deia que poc puc dir de ”Moby Dick”, perquè les persones que el llegiu en sabeu més que el mateix llibre.
—Doncs escriu sobre els principis de la cacera de la balena, però escriu! Mira, ho podries fer sobre els bascos, que penso que van ser els primers caçadors de cetacis.
—Sí, d’acord! Perquè sobre això sí que he llegit diverses coses. Tot i que algunes, com que no hi entenc gens, no les puc assegurar; com, per exemple, la lectura que vaig fer un dia en una important revista de literatura.
Deia que el llibre deu la seva reputació als responsables de l’editorial Everyman, que el van convertir en un clàssic en una reedició l’any 1907, i així el van descobrir per a una nova generació.”Moby Dick és un llibre similar a La Iliada, Hamlet o Don Quijote”, deia el professor Otter:
«Es uno de esos libros cuya imaginación y cuya trama elemental han conectado con lectores de todas las culturas. Su éxito tiene que ver con un argumento que aborda la obsesión, el orden social y las relaciones entre mundos humanos e inhumanos.Tiene símbolos muy poderosos y un protagonista muy original y se puede apreciar como una historia de aventuras, como un tratado filosófico y como una alegoría de la sociedad».
La caça i captura de balenes és una pràctica que ve d’èpoques molt llunyanes. Fa 47 milions d’anys, les primeres balenes capaces de viure en terra i mar van apostar pel medi marí per desenvolupar-se. Deu milions d’anys després, en l’Eocè, apareixien els primers cetacis amb dents i barbes. L’home, ja en èpoques pretèrites comença a caçar balenes, com els primers pobladors del Mar de Bering (2000 aC).
Pel món occidental els primers testimonis escrits són, no cal dir-ho, els dels grecs. En grec antic les balenes eren conegudes com a “phallaina” (esbufec). Els llatins el van adaptar com a “balaena”, que és l’arrel que tenim en les llengües modernes: català, castellà, francès, anglès … Els grans historiadors grecs com Plini el Vell es refereixen a l’animal més gran del Golf de Biscaia.
“S’aixeca com una enorme columna per sobre de les veles de les naus i expulsa un torrent d’aigua” (Toynbee,”Animals in Roma Life and Art”).Nearc, almirall d’Alexandre Magne, temia aquests “monstres marins”. Es diu que quan els seus vaixells passaven al seu costat ordenava a la tripulació que toqués trompetes i timbals. Els remers quedaven paralitzats quan els cetacis s’apropaven a les embarcacions. Una altra accepció reconeguda és la de Cetus, que és la utilitzada per denominar la constel·lació de la Balena i per classificar el gènere dels cetacis.
És, però, en el llibre sagrat de la Bíblia on trobem autèntics relats sobre l’aparició i descripció d’aquests mamífers marins. Així, al Gènesi (1, 20-21) es llegeix: “Déu va dir: Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin… I Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals ”
Peter- und Paulskirche, Kšngen, Grabmal von Albrecht Thumb von N
A l’Antic Testament apareix la balena amb el nom del monstre “Leviatan”. En el Llibre de Job, Déu, referint-se al seu servidor que està més enllà de les mides humanes, diu: “I Leviatan, el pescaràs tu amb un ham, li subjectaràs amb un cordill la llengua? Faràs passar pel seu nas un jonc? Perforaràs amb un ganxo la seva mandíbula? […] Regna el terror entre les seves dents. El seu dors són fileres d’escuts, que tanca un segell de pedra […]. Els seus ulls són com parpelles d’aurora. Surten torxes de la seva gola, en salten espurnes de foc. Del seu nas en surt fum, com d’una caldera que bull vora el foc …”SanBorondon
La balena més famosa de la Bíblia és, però, la que s’empassa el profeta Jonàs. Quan Déu l’envia a Nínive perquè salvi aquesta ciutat, Jonàs vol fugir en direcció a Tarsis, país de navegants. Déu desencadena una tempesta en alta mar i els tripulants es desfan del personatge. “Va disposar Jahvè que un gran peix s’empassés Jonàs, i Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits”Jonàs va resar a Déu i el peix el va escopir a terra. Llavors va tornar a Ninive per salvar-la. Actualment un os de balena commemora aquest fet a la mesquita de la ciutat.
Bé, i tal com recomanava l’Anna, he buscat tot el referent a la caça de la balena des que l’home en té coneixement. He trobat moltes pàgines web molt interessants, però només us en poso l’enllaç; són pàgines reconegudes, oficials o de la Unesco. Quan van començar. Com ho feien. Mapes. Dibuixos antics de vaixells, xalupes, traineres… Museus…. Penso que tot això és un món per si sol. …
Beached_Whale_-_Jacob_Matham_1602 (1)
Us deixo un paràgraf dels molts que hi trobarem molt interessants: “Los vascos no aprendieron la caza de la ballena de los vikingos, pues estos aparecieron en las costas vascas sobre el año 814 y el primer documento de balleneros vascos data del año 670 dentro del ducado de Baskonia (madre del Reino de Navarra), cuando 10 toneladas de saín o aceite de ballena eran transportados por los laburtinos remontando el río Sena a la abadía de Jumieges, según una factura aportada en su día por Joseph Garat. Hasta entonces, sólo se aprovechaban las ballenas varadas en las playas. En el año 1059 la grasa de la primera ballena que se cazaba en el año en Lapurd se daba a su vizconde o tenente navarro”
És de destacar la relació dels pescadors i mariners bascos amb la sidra                      . Ells anaven a Groenlàndia i Terranova a la pesca del bacallà i la balena, duien molta quantitat de barrils de sidra i “txakolí” a les bodegues dels seus vaixells. El  dosificaven. Aquest fet explica l’absència d’escorbut entre els mariners bascos i cantàbrics, al contrari del que passava entre els nòrdics,  que es proveïen de cervesa.
Aquest paràgraf forma part dels comentaris que fèiem tot llegint la novel·la. Tots hi participàvem, però teníem l’Enric, que explicava diverses coses de les balenes i els caçadors com si ell fos un mariner. I en Jordi, una vegada més, ens donava tot tipus d’explicacions de les mesures nàutiques. Un 10 per a tots!
“La caça de les balenes durant el segle XIX era una autèntica temeritat. Els mariners, que perseguien els cetacis en els seus vaixells de vela, s’embarcaven en llargues singladures que podien obligar-los a estar diversos anys darrere de les seves valuoses preses. Això significava portar unes vides molt dures i sacrificades que arribaven al paroxisme del risc en el moment de la caça mateixa de les balenes, ja que, en haver de fer des de prop amb fràgils llaguts i rudimentaris arpons, el fet de pescar un catxalot de certa envergadura s’assemblava a la lluita dels neandertals amb els mamuts, més que a una pesca relativament moderna”
Fonts consultades: Los Balleneros / [autor: A.B.C Whipple ; traductor: Elías Sarhan].- [Amsterdam] : Time life ; Barcelona : Folio, DL 1995.- 2 vol. (173 p.).- La Aventura del mar ; 42-43.- Tít. orig.: The whalers – Seafarers.- ISBN:   8475836615 (col·lecció) (Biblioteques universitaries catalanes)
Los balleneros vascos en Cantabria, Asturias y Galicia / José Antonio Azpiazu .- Itsas Memoria: Revista de Estudios Maritimos del País Vasco – Untzi Museu Naval Donostia,  (2000), n. 3  p: 77-97 (um.gipuzkoakultura.net)
La caza de la ballena, su influencia en los usos y costumbres desde la Edad Media / Campos Santacana, Miren Koro, Peñalba Otaduy, Mauro Miracruz .- Zainak (1997)  n. 15 , pag: 251-262 (hedatuz.euskomedia.org)
Cocodrils i balenes a les esglésies / Joan de Déu Domènech.-  Locus amoenus, nº 5, 2000 , p. 253-275 (ddd.uab.cat)
Cultura maritima vasca / Eugenio Arraiza .- Zainak  (2002), n. 21 pag: 353-371 (hedatuz.euskomedia.org)
History of the Gray Whale / Alan B. Nichols (dickrussell.org)
History of Whaling (Wikipèdia)
Men and whales / Richard Ellis.- New York : Lyons Press, 1999.- xv, 542 p. : il., maps ; 28 cm.- ISBN : 1558216960 (Biblioteques universitaries catalanes)
Pescadores de Castro Urdiales: precedentes, mundo medieval, grandes pesquerías atlánticas y ballenas / Ramón Ojeda San Miguel.- Itsas Memoria: Revista de Estudios Maritimos del País Vasco – Untzi Museu Naval Donostia, (2006) n 5 p: 653-676  (um.gipuzkoakultura.net)
Podeu trobar mes bibliografia sobre història de les balenes a les biblioteques universitàries catalanes
Musashi_on_the_back_of_a_whale
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.