dijous, 29 de juny de 2017

Visita guiada al Castell de Balsareny


posbib_33A@jgescofetBona tarda a tothom!
Heu pensat tant com jo en la tarda tan agradable que ens espera?
Oi que sí? Doncs ja podeu anar seient com us vingui de gust, que avui no ens posarem al voltant d’una taula com sempre. Ho farem igual que quan el Ramon ens parla de poesia.
Sí, tens raó, Ignasi, un dia va ser al voltant d’una taula… La de llegir. Bé, l’Anna ja us ha explicat tot el que farem el dilluns que ve, i ara la Maria Josep us explicarà tot i més del que veurem al castell. Estic segur que tots som molt afortunats pel fet que ens ho expliqui una persona que ho coneix tot d’ençà que tenia ús de raó, i d’una manera o altra ha estat sempre relacionada amb el castell, no només perquè hi va viure, sinó també perquè ha estudiat molt sobre tota la seva llarga i interessant història, ja que, a més, en va ser guia durant 6 anys. Tenim doncs tots els ingredients per aprendre i passar-ho bé, gaudint de la tarda.
6106309066_53ca4a74d4_b

La Maria Josep ens explicarà moltes coses que difícilment podríem trobar en una enciclopèdia. L’escoltem? Vols començar, sisplau?
—Veieu aquesta fotografia? Quina forma diríeu que té aquest castell?
—Rectangular! Sí, sí, rectangular!
—Doncs ho sembla, però no és així. La seva forma és pentagonal, la qual cosa en els temps en què no hi havia rellotges, segons l’entrada del sol a través de les finestres els orientava sobre l’hora que era de manera força precisa. És un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central.Balsar

El Castell de Balsareny és ubicat dalt d’un turó a 420 metres sobre el nivell del mar, en el terme municipal de Balsareny. És una fortificació datada del 951 la part de baix i del segle XIV la part de dalt, i és un bon exemple de fortalesa d’estil gòtic civil català.
El castell és una construcció que respon al tipus de palau fortificat. El constitueix un gran edifici de planta pentagonal, coronat amb 45 merlets, amb sageteres, o espitlleres i amb un pati central. Per exemple, alguns fragments de la muralla, especialment on hi ha la porta del castell, i de la barbacana semblen d’aquesta època.6106491848_849f762a02_b
A la planta baixa hi ha un ampli tinell que conserva tot l’ambient de l’època gòtica. La cisterna, situada al centre del pati, recull l’aigua de la pluja, directament de la teulada, per mitjà de dos pilars de pedra foradats en el seu interior. Perquè no es barregi l’aigua de pluja de tempesta amb la què ja hi havia a la cisterna es posaven uns taps de suro a la base dels pilars que recollien l’aigua. Té la boca situada al centre del pati.
Al principi del s. XI, Guifre de Balsareny en tenia la possessió com a senyor de Balsareny. El 1045 passava al seu fill Guillem, bisbe de Vic. Ramon Berenguer l’infeudà l’any 1063 als germans Bernat i Miró Riculf. Posteriorment, Ramon de Peguera comprà el terme del castell. Al llarg dels segles, passà per diverses
famílies, i actualment és possessió dels barons de Balsareny, marquesos d’Alòs i de Llió, des del segle XIX. L’església, a l’origen (segle XII) era dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, i més tard es va posar sota l’advocació de la Mare de Déu del Castell. El seu estat de conservació és molt bo.
La porta de darrere del castell és la poterna, que està ubicada a la banda oest del castell.
El sostre de fusta és un enteixinat o teginat. En aquest cas veureu que tot el sostre està teixit amb uns dibuixos preciosos.balsareny 043
També veureu a sota de l’enteixinat de la part exterior, a l’eixida, una campana. Abans n’hi havia sis, cada una d’una mida i so diferent, i servien per cridar els fills, a l’hora de dinar, estudiar o quan fos.

L’enrajolat de la cuina és del segle XVIII. Les rajoles van ser aprofitades d’una ermita que es va vendre.
balsareny 118
SANY0941
balsareny 116
L’habitació del Baró és l’única que comptava amb llar de foc.
Vosaltres sabeu que aquest castell és l’únic que té cent habitacions?
—No, no ho sabem!
—Doncs si, així és com ho diu aquesta llegenda:
Una vegada el senyor del castell volia tenir una mansió amb més habitacions que cap altra, i va demanar que se li aparegués el diable. El diable va aparèixer, i el senyor va fer un pacte amb ell.
Volia la construcció d’un recinte de cent cambres a canvi de l’ànima d’un vassall. Quan al cap de sis dies, el Maligne ja duia realitzades noranta-nou cambres, el baró, ben penedit del tracte fet, posà al castell una imatge de la Mare de Déu i s’hi encomanà. Va resultar que mentre el diable s’afanyava a acabar l’edificació, sempre hi havia una cambra que s’esbaldregava… Mai no en podia comptar cent… Fins que es convencé que un poder superior al seu li impedia el triomf. D’aquesta feta, el castell de Balsareny fou anomenat el de les noranta-nou cambres.
—I coneixeu la llegenda dels àrabs al castell de Balsareny? Escolteu bé!
En una ocasió el castell es trobava estretament assetjat pels àrabs. El setge feia mesos que durava i els defensors estaven a punt de retre’s per manca de queviures. Passà una àliga i deixà caure al pati del castell un peix viu que duia al bec.
En comptes de menjar-se’l, el senyor del castell convidà el cap de les forces assetjadores i li oferí un plat de peix fresc: el peix que l’àliga havia portat. L’assetjador cregué que devien tenir una mina que donava al riu, per on es proveïen. Pensà que el setge per fam era impossible i decidí abandonar la presa del castell.
CEIP GUILLEM DE BALSARENY (Balsareny). Tutores:Josefina Marcet i Dèlia Ortega. Alumnes: Mireia Àvalos, Gemma Burgos, Jordi Bustos, Ivan Cano, Anna Catllà, Ruben Flores, Yolanda Galera, Àlex Galera, Jorge Guirado, Guillem Hernández,
Kenneth Molina, Aleida Morros, Iñaki Peñarrubia, Sara Poyato, Angels Pujols, Lorena Sánchez, Jordi Soler, Nuri Torrentó, Cristina Uroz, Ferran Peix, Clara Aguilera, Gaspar Bonillo, Christian Carbonell, Conxita Díaz, Diana Fernández, Anna Belén Galán, Javier Galera, Jordi Galiano, M.Jesús García, Patrícia García, Àfrica González, Montse Martín, Roberto Martin, Xavier Medina, Susanna Mudarra, Sergio Rabaneda, Ariadna Rubí i Roger Selgas. Font Oral: Ramón Carreté. Angle Editorial,1996
castell_de_balsareny-630x303-1 (1)
Al peu del castell, al riu Llobregat, hi ha la resclosa on neix la séquia que proveeix d’aigua la ciutat de Manresa.
La Séquia és una obra cabdal de l’enginyeria medieval, construïda pel mestre d’obres Guillem Catà, amb un desnivell de només 10 metres al llarg dels seus 26 quilòmetres.
El punt d’inici de la Séquia és on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semielíptica i feta amb troncs de fusta, però modernament coberta amb formigó. És la Resclosa dels Manresans. En una caseta adjacent es regula l’entrada d’aigua al canal, que en aquest primer tram és subterrani.
La construcció de la Séquia és envoltada per la llegenda sobre la Misteriosa Llum, que va permetre la finalització d’unes obres paralitzades per la disputa amb el bisbe de Vic, que no volia que aquelles aigües passessin per les seves terres.
A mitjans del segle XIV, el pla de Bages va canviar per sempre. El pas de la Séquia en va transformar els conreus, el paisatge, la vida de les persones, alhora que va permetre un creixement que Manresa no hauria pogut asumir sense aquesta aigua. Al llarg del seu trajecte, la Séquia travessa per boscos, camps de regadiu, aiguamolls, boscos de ribera, alzinars i rouredes d’alt interés paisatgístic.
La història del Cens dels capons es remunta a finals de l’any 1583, quan una riuada es va emportar la resclosa on s’inicia la Séquia, just a sota del castell de Balsareny. Per reconstruir ràpidament la resclosa, els operaris manresans van tallar sense permís tot d’arbres, propietat del baró del castell. Aquest va posar un plet a la ciutat de Manresa, i el va guanyar. Per això, el 1584 es va signar un pacte en virtut del qual els manresans podien tallar arbres si a canvi pagaven al baró un cens anual de 12 capons.
El cens es va pagar fins que, amb la desamortització del segle XIX, s’aboliren els títols i drets senyorials. Tot i així, al principi dels ajuntaments democràtics (1979), es va restablir l’acte de lliurament dels capons, com una mostra d’agermanament entre Balsareny i Manresa.
—Bé, que us ha semblat? Molt bé, oi? Doncs fins dilluns que ve. Que passeu una bona setmana.33471737
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Visita guiada al Castell de Balsareny



thumbnail_20170619_170222


Molt bé, ja hi som tots davant del castell. Veieu, tot arriba. Aquesta tarda ho passarem d’allò més bé veient i escoltant el Salvador, que ens explicarà sobre les pedres del Castell les coses que ja ens va explicar el dilluns passat la Maria Josep. A més a més avui trepitjarem el terra que tanta gent important també va trepitjar. Farem una cosa: qui vulgui fer-ho que ho provi. La Mercè sé que ho farà, ella ja hi està acostumada quan escriu poemes. Ara, per un moment escoltem, però amb els ulls tancats, i ens trobarem de ben segur amb personatges de l’època.
Sí, els de Lleida també, Ignasi!
balsareny 040
Enric, mentre ells estan a prop del pou explicant per on recollien l’aigua de la pluja, jo us explico, ja que estem aquí, què era tot aquest espai. Mireu, a nivell de terra, quan ho van construir, aquí hi havia els cellers, les quadres, els graners i les estances del servei. Quan el Salvador i la resta de companys vinguin, anirem a una altra sala, allà s’hi conserva una antiga tina de vi de grans dimensions. El que veieu només n’és un tros, era molt més gran.
El Salvador ens explica com s’ho feien per netejar la tina de vi:
—Antigament per a tota aquesta zona es conreaven vinyes. Per fer la neteja d’aquesta tina, com que per aquest forat no hi cabia un home, hi feien entrar un nen, però abans posaven una espelma encesa a dins. Si s’apagava, significava que no hi havia oxigen, i llavors no hi entrava ningú. S’entén?


En aquesta sala estem asseguts tots, a banda i banda de la taula, per escoltar el Salvador, que ens explica per a què servien aquestes cadires de sis potes, i eren per donar a mamar, oi?balsareny 122
En aquesta sala hi ha tantes coses que diria que ella tota sola ens ho diu tot. El mobiliari, l’alimentació i la indumentària no només ens parlen de com vivia la gent, també diuen molt sobre nivells de vida i com aquests varien en funció del grup social o el lloc de residència. Per tant, l’estudi dels vestits o del mobiliari ajuda a saber com es distribuïa la riquesa: les diferències entre un noble que vivia en un castell com aquest, i un pagès que vivia al seu mas. Dic això perquè l’Ignasi em fa adonar que en una vitrina es pot veure un solideu que pertany al Papa Pius X. Jo en desconeixia el nom, creia que era una birreta, i m’ho ha dit ell…44772925
Crec que algunes estances de la planta principal encara estan destinades a residència dels actuals propietaris, els marquesos d’Alòs i barons de Balsareny. Això és una cosa que li preguntaré a la Maria Josep, i pel que ella digui us diré una cosa o un altra.
Al costat mateix del castell, hi ha l’església. No ens donarà temps de veure-la. És una austera capella romànica del segle XII, d’una sola nau. Al segle XVII va ser ampliada amb una capella lateral d’estil barroc. El castell, l’any 1949, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Avui dia el castell té molta activitat, ja ho podeu veure. Tota la roba que hi ha de l’època en aquests armaris, i les sabates que veieu al costat del sofà i a terra són per fer-ho servir en una visita teatralitzada o de la mà d’un personatge històric.
També s’hi fan tallers per a escoles i s’hi celebren casaments, festejos i festes privades. A més de les visites guiades tradicionals.thumbnail_20170619_160711 (1)
thumbnail_20170619_155212 (1)
SANY0927balsareny 132
thumbnail_20170619_153236
Bé amics meus, ja són tres quarts de cinc, i és qüestió d’anar marxant. Desitjo que us hagi agradat tot, però sobretot que en sortiu més contents que quan hi heu entrat, que ja n’estàveu, de contents. Així que us faig una abraçada molt gran a tots i espero que passeu un estiu fantàstic. Recordeu que un dia hem d’anar a prendre un cafè i xerrar una estona de les vostres vacances.
Fins a un altre dia!
DSC08598
DSC08613bb





Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

diumenge, 4 de juny de 2017

Contes sorprenents




Molt bon estiu!