divendres, 28 de juliol de 2017

“El Circ de la Papallona”

el circo de las mariposas
Aquest divendres passat ens vam reunir a la Biblioteca una colla de nenes i nens de l’escola de Balsareny, i el grup de joves d’Ampans, que venen cada setmana, per tal de veure un vídeo i comentar-lo després.

Fitxa:
Títol original: “The Butterfly Circus”
Títol en català: “El Circ de la Papallona”
Títol en castellà: “El Circo de la Mariposa”
Any: 2009
País: Estats Units
Director: Joshua Weigel
Guió: Joshua Weigel, Rebekah Weigel
Actor principal: Nick Vujicic. És un orador motivacional i director de Life Without Limbs, una organització per a persones amb discapacitat física.
Actors/ActriusrincipalsEduardo Verastegui, Nick Vujicic, Doug Jones, Matt Allmen, Mark Atteberry, Kirk Bovill, Lexi Pearl, Connor Rosen.
Durada: 20 minuts.

Sinopsi: El senyor Méndez és propietari del Circ de la Papallona, un espectacle realitzat per artistes que han superat grans dificultats, i que té com a objectiu aportar una mica de felicitat a les persones dissortades. Un dia coneixerà Will, un discapacitat sense braços ni cames, i el destí farà que acabi en aquest circ i superi les seves limitacions per donar exemple a la gent amb problemes. Igual que el personatge que interpreta, l’actor, Nick Vujicic, és un minusvàlid que ha sabut fer de la seva discapacitat un exemple de superació personal i de reforçament de l’autoestima.
The Butterfly Circus, “El Circ de la Papallona”, és un emotiu curtmetratge que. tal com dic. ens parla de la superació personal, però també de la recerca del propi lloc al món, amb un missatge d’esperança, de motivació i de repte.
El coprotagonista és l’actor mexicà Eduardo Verástegui. Va guanyar el primer premi del concurs de curts “The Doorpost Film Project”. Aquest premi reconeix l’aportació del curt a la promoció de valors com l’esperança i la dignitat humana.
Té un argument clàssic però no per això menys recomanable. Destaca l’ambientació de l’època de la Gran Depressió dels anys 30 del segle XX, després del crac de 1929.

Vídeo en versió original subtitulada (V.O.S). Personalment vull dir-vos que no sé anglès, però crec que en aquest cas t’hi acostumes de seguida, de veritat. (Jo recomano la versió en VOS, però per als que no us agrada la versió original, hi ha una versió d’aquest curtmetratge doblat al castellà mexicà, amb una qualitat més que deficient: enllaç aquí.)
És un vídeo de dues parts (10 i 10 minuts). S’hi veu la capacitat de canvi en un personatge, la resiliència, com les parts més negatives del nostre ésser poden transformar-se en positives.
El curtmetratge ens permet reflexionar sobre la mirada que tenim envers els altres. Hi ha molts temes: resiliènciaempatiamotivaciósuperació, sentiments, desenvolupament del potencial propi…
ce42e0bd82b8ff41bd69b5be2abb57a8
Llegeixo que Nick Vujicik va néixer a Melbourne, Austràlia, amb una agenèsia consistent en una tri-amèlia, que es caracteritza per la manca de tres extremitats. La seva vida va estar plena de dificultats. Una d’elles va ser no poder anar a una escola normal, malgrat no tenir discapacitats mentals; va aprendre a escriure usant els dos dits del seu peu esquerre. Va patir assetjament al col·legi, cosa que el va afectar molt negativament i, amb vuit anys, va començar a plantejar-se el suïcidi.
A mi, l’inici del curtmetratge “El Circ de la Papallona” em recorda el Freaks, de Tod Browning, on es descriu cruelment el món dels “fenòmens” de fira. També presenta similituds amb “L’home elefant”, de David Lynch. No obstant això, el protagonista d’aquest curt no és Joseph Merrick (“l’home elefant”), encara que comparteixi amb aquest personatge la seva gran humanitat. “Jo no sóc un monstre … Sóc un ésser humà … Sóc un home”, explotava en una memorable seqüència de la pel·lícula.
Will, en canvi, assumeix la seva soledat i la maldat dels homes amb una resignada indiferència, fins que descobreix que hi ha “altres” circs: el Circ de la Papallona del senyor Méndez. Allà descobrirà el valor de tot ésser humà, fins i tot el seu propi.
— Tina, mira quina cara fan tots. Estan embadalits mirant el vídeo. Fes-los una foto, sisplau.
— Tinc el mòbil a la mà: ara anava a fer-ho, Josep.
Quan es va acabar el curtmetratge ella i jo vam coincidir que ens havia emocionat molt.
Tan bon punt es va acabar el vídeo, la bibliotecària i la Tina (la seva monitora) van parlar amb els nens, els van parlar una mica del que suposa la discapacitació, i de la força que tenen per superar-la. Els van preguntar què els havia semblat el vídeo.
Jo els vaig explicar dos casos viscuts. El primer, el d’un noi gairebé cec que era escalador. I l’altre, un home exactament igual al protagonista del curtmetratge, amb la diferència que duia una pròtesi a cada cama, i era un atleta especialitzat en proves de relleus, i moltes vegades guanyava les curses de 4×200 metres, com va fer als JJOO de Barcelona’92. Més que res perquè escoltessin casos molt propers a nosaltres.
descarga (5)
Vam recollir-ho tot i sortírem al carrer… El grup de joves ens va ensenyar les dificultats que tenen les persones discapacitades per fer moltes coses: tant anant en cadires de rodes com movent-se portant els ulls tapats i amb diversos obstacles pertot arreu.041
“Si només poguessis veure la bellesa que surt de les cendres” […]
“Però ells són diferents de mi.”
“Sí, però tu tens un avantatge. Com més gran sigui la lluita, més gran serà la glòria!”
La metàfora del Circ de la Papallona consisteix en un símil: les papallones neixen d’un capoll que necessita el seu temps de maduració; així mateix, el talent i el potencial humà necessiten també madurar, abans que se’n puguin obtenir resultats apreciables.
M’agradaria acabar l’explicació del que es va fer el divendres passat dient una cosa que em sembla molt significativa.
— Josep, vas tot xop, vés-te’n a casa, que nosaltres, quan acabem d’esmorzar, també marxarem.
—Sí, ja me’n vaig, però parlant d’anar xops, hi aneu més vosaltres que jo.
—El que passa és que ningú diu res, com aquesta “senyora” que ha caigut fa molta estona i m’ho ha dit ara fa uns minuts. I encara en veu baixa…
042
—T’has fet mal?
—No, em sembla que no… No ho sé…
M’acomiado i marxo.
044
Pel camí penso que el valor de tot això no està en els diàlegs de la pel·lícula ni de la resta del matí, sinó en els silencis. En les coses que callen els personatges del Circ, i les coses que callen els que es mullen perquè no poden córrer com els altres, els que cauen de la cadira i es fan mal, però tornen a pujar a la cadira i continuen ensenyant com es fa allò d’anar sortejant els cons, amb el terra moll i de sorra.
Sens dubte, d’aquests silencis és d’on pots aprendre més.
Uns silencis a la transformació de Will.
Uns silencis que transformen erugues en papallones.
Uns silencis que transformen “monstres” com Will en persones admirades per molta gent
Bon estiu! Moltes gràcies a tothom.
c63b8731c2095dc971ef0d60151851f9 (1)
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Molt bon estiu!