divendres, 13 d’octubre de 2017

Mecanoscrit del segon origen. Versió de Núria Martí Constans

PRESENTACIÓ “Mecanoscrit del segon origen”  Manuel de Pedrolo

lv-mecanoscrit
Benvinguts tots!
La novel·la que ara començarem a llegir l’hem triat aquest estiu entre l’Ana i jo, pensant com sempre en tots i cadascun de vosaltres, igual que va fer l’autor.
Manuel de Pedrolo.  Novel·lista, dramaturg, poeta, assagista, articulista i traductor. Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Mecanoscrit del segon origenJoc brut o Totes les bèsties de càrrega, són només algunes de les seves obres.
Escriure era una manera de comunicar-se amb el món. A través dels seus llibres, Manuel de Pedrolo volia influir en la gent. De fet, va deixar d’escriure teatre per la poca quantitat de públic a qui arribava. La novel·la, en canvi, li servia per arribar a un públic més ampli.
El Mecanoscrit del segon origen és la novel·la de ciència-ficció més coneguda de Pedrolo i una de les que ha tingut més èxit en la història de la literatura catalana. Va ser escrita l’any 1974, i va ser duta a la televisió en una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3.
La censura de la dictadura franquista condiciona part de la trajectòria de Pedrolo. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres.
En aquesta novel·la de ciència-ficció s’explica la història de l’Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura.
Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l’aigua i l’Alba, que ho veu tot, s’hi llança per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells se salven gràcies al fet d’estar a l’aigua. Després de la destrucció del món a causa de l’atac dels platets voladors, l’Alba i en Dídac el volen refer canviant les idees del passat. A partir d’ara, no es discriminarà pel sexe o pel color de la pell, i no es farà servir la religió per atemorir la gent. El seu objectiu ja veureu que no serà gens fàcil, perquè encara són molt joves. Hauran d’aprendre a sobreviure, i ho faran, sobretot, gràcies als llibres que llegiran.
El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d’un món, com a utopia. La narració s’estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l’edat de l’Alba i la seva virginitat.
El poder de l’obra neix de les metàfores  que hi ha. El nou món es compara amb l’actual i s’indiquen noves possibilitats d’existència. El descobriment que fa la parella protagonista de molts aspectes de la vida (com el paper de la cultura o la sexualitat)
explica que el llibre hagi agradat tant a tothom, ja que molts lectors s’hi senten identificats. Els noms dels protagonistes tenen un valor simbòlic. La noia es diu Alba, perquè és l’inici d’una nova humanitat; igualment, el nom Dídac ve de ‘didàctica’, per la manera com el nen aprèn a sobreviure i madurar (i simbolitza el procés de creixement de qualsevol ésser humà).
Ja veureu que la novel·la no és gens complicada, però malgrat això anirem explicant, com sempre, les coses que no entenguem. I vosaltres no deixeu de preguntar, d’acord?
Desitjo que us agradi força.
Moltes gràcies.

La metàfora és un  recurs literari. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text
  • Els teus ulls tan blaus com el mar.
  • Els teus llavis vermells com cireres.
  • Els seus cabells daurats com el sol.
 pedrolofitxa
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada